Portada 04/09/2014

Borbs

i
Antoni Gomila
2 min

-Pardoni, par anar a Cala Macarella? -D’on bufa es vent?!? -els demana indignat. -Pardó?

-Bonu!! D’on bufa es vent!?!

-No... no ho sabem -confessen horroritzades.

-Dóna’m un paper!! Dóna’m un paper!!

Li atansen amb terror el ‘mapa gratuito el sol se pone en Xoroi’ i l’expeditiu vianant l’alça al vent.

-Ve del suuud!!! Hi haurà booorbs!!!

-Com diu? Booorbaquè?

-Hi haurà booorbs!!! Anau al nooord!!!

Les desconcertades al·lotes volten i tiren cap a Binimel·là. En passar per Mercadal una gernació entra animada a la Sala Multifuncional.

-Pardonin, par anar a Binimal·là?

-Res de platja, nines! Cap endins que avui es presenta cosa grossa! -assevera un entusiasmat pedagog.

Entren a la sala on és presentada al món una proposta d’acord, un pacte transversal i consensuat durant tot l’estiu sobre com podria ser l’educació a la nostra terra.

A la mateixa hora el president inaugura a Ciutadella l’exposició de Miró. Ensoldemà visita les reformes a l’Escola Graduada de Maó i parlant amb la premsa afirma desconèixer res de cap acord ni pacte presentat el dia abans.

Potser de Ciutadella a Mercadal hi ha un any llum de distància; potser no l’havien convidat; potser no es podia quadrar l’horari; potser etcètera. El que no potser és que a l’era de la informació, en plena democràcia, en un sector tan sensible, en un moment tan cabdal, amb una proposta tan consensuada i tècnicament impecable existeixi aquesta incapacitat d’empatia, de respecte i de voluntat d’afavorir el consens.

Potser l’havien informat que bufava fort el vent de Mercadal, i que hi hauria borbs, però si hagués alçat un paper a l’aire hauria vist que l’únic vent que bufava era un alè d’aire fresc i necessari, i que els savis saben que la por no és res, si un la vol veure.

stats