27/08/2016

“Elmer no, Elmer”

2 min

Quan la Joana i l’Helena van fer tres anys, una cosina els va regalar un conte de l’elefant Elmer. No n’havíem sentit a parlar mai i vam pronunciar Elmer malament : amb dues e tancades. La mare de la cosina els va estar explicant el conte pronunciant el nom a l’anglesa: amb la primera e oberta i la segona neutra. ¿Doncs us podeu creure que l’endemà quan el vam tornar a llegir ens corregien la pronúncia?

Els nens es fixen molt en la fonètica. A partir del sisè mes ja saben identificar els sons vocàlics de la seva llengua materna. I al segon semestre vindran els consonàntics. De fet, quan neixen, els nadons tenen una capacitat prodigiosa per diferenciar sons, siguin de la llengua que siguin. Però estar sota la influència de la llengua materna fa que a poc a poc deixin de diferenciar sons que no es perceben com a diferents en aquesta llengua. Per exemple, un nadó japonès, durant els primers mesos, percep diferències entre /r/ i /l/, però, com que en la seva llengua això no serveix de res, aviat perd aquesta capacitat. I si de gran vol aprendre una llengua en què sí que existeixi aquest contrast, suarà tinta!

Però no només reconeixen els sons de la llengua materna: als nou mesos comencen a saber quines seqüències de sons hi són possibles i freqüents. És a dir, saben si algú els parla en aquesta llengua o no. Tot això és molt difícil de veure a casa, però se n’han fet molts estudis arreu. Alguns no gaire lluny. Fa dos anys les meves filles van participar en un del Laboratori de Recerca en Infància de la Pompeu Fabra. Fan una feina molt interessant. I busquen famílies voluntàries.

stats