Educació. Fe. País. Qui hagi passat per l’escoltisme o conegui aquest moviment educatiu i de lleure ja haurà identificat aquestes paraules com els tres eixos que configuren el seu ideari. Josep Maria Magrinyà i Brull, que dijous, dia 17 de setembre, ens deixà, a l’edat de 93 anys, va ser un dels grans dinamitzadors del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca en les dècades de 1960 i 1970. La seva vida és un testimoni de compromís i fidelitat a aquests valors.
Nascut a Barcelona el 1921, Josep Maria Magrinyà va arribar a Mallorca per fer-hi la mili als anys quaranta, en els moments més durs i foscos de la dictadura. A Palma hi va trobar feina... i sobretot Francisca Bosch, amb qui pocs anys després s’hi casaria. L’any 1956, Eladi Homs i Maria Ferret havien fundat el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Prest van anar a cercar la col·laboració de Josep Maria i Francisca. L’escoltisme, tolerat per les autoritats del règim, representava una escletxa per on realitzar una tasca educativa alliberadora i crítica, alternativa a la grisor uniformada del nacionalcatolicisme. I a aquest repte, Josep Maria i Francisca hi van consagrar les millors energies.
Tothom que recorda Josep Maria d’aquells anys en destaca la bondat natural i la positivitat en tot el que feia. Parafrasejant el poeta diríem que tot estava per fer... i que Josep Maria creia que tot era possible. Calia preparar aquella generació d’infants i joves perquè fossin protagonistes de la represa cultural i nacional que, sens dubte, hauria de venir. Josep Maria creia en els joves. Confiava en ells, i s’hi donava sense mesura. El batec d’aquells anys va quedar recollit en el llibre que va coordinar amb motiu de les noces d’argent de l’escoltisme mallorquí: Converses sobre escoltisme. 25 anys d’escoltisme a Mallorca, 1956-1981. La seva dedicació exemplar li fou reconeguda, a ell i a Francisca, amb la concessió del premi Maria Ferret l’any 2003.
Els anys de la transició democràtica, Josep Maria va cedir el testimoni de la feina més directa en l’escoltisme a una generació de monitors més joves, per desplegar una important activitat dins l’OCB, de la qual era soci des de 1965. Va ser el secretari tècnic de la comissió balear del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), membre del secretariat de l’OCB (1987-1995), i secretari de redacció de la revista cultural El Mirall (1998-1995).
L’any 1985 va participar en la fundació del Grup Blanquerna, des d’on es tornava a posar al servei de la formació dels joves. Amb una inspiració nacionalista, humanista i progressista, el Grup Blanquerna es configurava com un espai d’estudi, reflexió i debat per als joves mallorquins. Climent Garau, fundador del Grup Blanquerna amb el matrimoni Magrinyà-Bosch, destaca el vessant d’home d’acció de Josep Maria: “Teníem una perspectiva distinta, però ens complementàvem; jo era més de la cosa filosòfica, de treballar les idees, i cercava els ponents que ens poguessin ajudar en els seminaris que organitzàvem; en Josep Maria era un activista que ho donava tot, i contagiava el seu entusiasme. El seu compromís era indestructible, des del primer dia fins el darrer”. El caràcter bondadós de Magrinyà també és destacat per Garau: “Quan fèiem els seminaris del Grup Blanquerna a Lluc, els vespres el jovent muntava una bona gresca, i a mi això em treia de polleguera. En Josep Maria era més comprensiu, la seva paciència era infinita i li costava molt fer una renyada”.
Els anys 1999 i 2003, Josep Maria Magrinyà va anar a les llistes electorals del PSM-Entesa Nacionalista pel municipi de Calvià. Dolors Fortesa-Rei, que encapçalava la candidatura, i que com Magrinyà i Bosch procedeix del moviment escolta, posa de relleu la generositat de Josep Maria en qualsevol activitat que dugués a terme: “No defallia mai. Si es comprometia amb alguna cosa, podies comptar amb ell pel que fos”.
Després d’uns anys de certa letàrgia, el 2006 el Grup Blanquerna va reprendre les activitats. El nou equip, format per gent quaranta o cinquanta anys més jove que Magrinyà, de nou va trobar en ell una persona entusiasta i positiva, el bon escolta que mai no ha deixat de ser: sempre a punt. Fins al darrer alè, Josep Maria Magrinyà ha acompanyat els joves en el camí de la llibertat, la justícia i l’amor al país. Avui, més que mai, el seu testimoniatge il·lumina aquest camí.
