Nadal de 1914: un instant de pau

“Quatre dies a les trinxeres, quatre dies a la reserva. Els quatre dies a la trinxera han estat dolorosos a causa del fred i de la duresa del gel, però els botxes ens han deixat ben tranquils. El dia de Nadal, ens van fer senyals i ens van fer saber que ens volien parlar. Vaig ser jo qui es va acostar a tres o quatre metres de la seva trinxera, d’on van sortir-ne tres per a parlar. Resumeixo la conversa que després vaig haver de repetir, potser unes dues-centes vegades, a tots els curiosos que m’ho demanaven. Era el dia de Nadal, dia de festa, i demanaven que ningú tirés cap tret durant el dia i la nit. Ells mateixos asseguraven que no tirarien ni un sol cop. Estaven esgotats de fer la guerra, van dir-me, estaven casats com jo (m’havien vist l’anell de casat), no tenien cap diferència amb els francesos, però amb els anglesos...! Em van passar un paquet de cigars, una capseta de cigarretes de filtre daurat, jo els vaig donar Le Pétit Parisien a canvi d’un diari alemany i vaig tornar a la trinxera francesa, on ràpidament em van robar el meu tabac botxe. Els nostres veïns del davant van complir la seva paraula: ni un sol tret”.

Aquest és un dels relats de la Treva de Nadal, recollit en una carta del 28 de desembre de 1914 escrita pel soldat Gustave Berthier, professor d’escola primària originari de la Borgonya, a la seva esposa, amb la qual s’havia casat tres anys abans. Amb l’esclat de la guerra, Berthier va ser mobilitzat i des de Tunis -en aquell moment protectorat francès-, on s’havia instal·lat la parella, va haver d’anar a fer la guerra a les trinxeres del nord de França, des d’on va viure l’arribada del Nadal d’aquell 1914.

La confraternització nadalenca al front occidental, iniciada la nit del 24 de desembre amb la Stille Nacht (Santa Nit) dels soldats alemanys, la sortida de les trinxeres franceses, angleses i alemanyes, l’enterrament dels morts, les ampolles i els dolços compartits, alguns testimonis gràfics, el pas per la barberia improvisada i, especialment, el partit de futbol entre jugadors de diferents nacions, va ser notablement recreada a la pel·lícula Joyeaux Noël de Christian Carion, amb el germanocatalà Daniel Brühl, el francès Guillaume Canet i la bellíssima actriu alemanya Diane Kruger, en aquell moment esposa d’aquest darrer. Últimament l’episodi del Nadal de 1914 ha tornat a l’actualitat gràcies a l’anunci nadalenc dels magatzems britànics Sainsbury’s que justament recrea l’episodi amb motiu del centenari de la Gran Guerra. Tot i el bon gust de la peça publicitària, la iniciativa no ha pogut obviar la polèmica: “Un gran homenatge o un anunci ple de cinisme?”, es preguntava l’edició digital del tabloide britànic The Daily Mirror, fent-se ressò de les crítiques per usar en publicitat un fet històric com aquest.

I és que de la Treva de Nadal ens n’emociona que, entre la devastació d’una guerra que tothom creia aviat finida i que a finals de 1914 tot just començava a fer sentir el seu carnatge, hi hagués un moment per a l’esperança, per a la humanitat, per als sentiments, per a la germanor. Que en aquell entorn infernal fos, en definitiva, anunciat el Nadal. I ens torba que, com el mateix soldat Berthier explica a l’estimada Alice, l’endemà, els mateixos soldats alemanys amb els quals havia intercanviat tabac i bons desitjos “es van adonar que ja no era Nadal: l’artilleria els va enviar uns quants obusos que van esclatar de ple a la seva trinxera”. De fet, aquella va ser l’única festa nadalenca dels quatre anys que es van escaure fins a l’armistici en què es van donar espontànies celebracions entre soldats dels diferents bàndols. A partir de llavors els exèrcits se’n van guardar prou de permetre escenes que poguessin comportar derrotisme o el qüestionament d’una guerra d’antiheroiques trinxeres que es va allargassar fins a deixar colpit un segle de conseqüències i desastres, en bona mesura determinant per la nostra actual geopolítica. Una guerra de la qual el soldat i mestre Gustave Berthier no tornaria, mort encara no mig any després d’aquell Nadal. Tenia 28 anys.

Des de Barcelona, Eugeni d’Ors escrivia a La Veu de Catalunya d’aquell vespre del 24 de desembre de fa cent anys: “Als amics que vetllen en la nit i més que a ningú als col·legues, als seus germans, els sentinelles de totes les avançades en l’any de la Gran Guerra, saluda en la nit de Nadal, el Glosador”. Aprofito el bon desig de Xènius per desitjar un molt bon Nadal a tots els lectors de bona voluntat.