Encara que ja ens acostem als tòpics cent dies, no passa d'hora. No passa d'hora, però començam a percebre impaciència entre els qui daren suport electoral a les forces polítiques que formen el Govern. Voldrien percebre el canvi. És cert que hi ha una diferència contundent: ha desaparegut l'hostilitat dels governants contra gran part dels governats i contra els trets d'identitat de les Illes Balears. No és poc que la militància destructiva del Govern hagi desaparegut. I també s'han de valorar les decisions respecte de la supressió del TIL, de la recuperació del requisit del coneixement de català per a accedir a la Funció Pública, de reimplantar l'ecotaxa, d'incrementar el personal docent... Però sembla necessari que comenci a haver-hi mostres de reconstrucció i de nova construcció.
És cert, pel que diuen, que entrar al Govern ha estat entrar dins una mena de fangar en què es fa difícil moure's, tant per a fer com per a desfer. Des de la disponibilitat de recursos fins a la reorganització administrativa, que ha complicat prou l'assentament de la nova estructura (sobretot de la nova Conselleria de Participació, Transparència i Cultura), la substitució de càrrecs de confiança (n'és un exemple el cas de la direcció general d'IB3) o la reestructuració de serveis suprimits.
Han repetit sovint que no volen ser com els anteriors governs de progrés, però aniria bé que la diferència es començàs a concretar en resultats. No cal ser innovador en tot; hi ha camins traçats que cal aprofitar. Per exemple, en els àmbits de la llengua i la cultura d'una dècada ençà s'han anat perdent molts de recursos i s'han deixat de fer moltes d'actuacions que, tot i ser insuficients per a capgirar el procés de substitució, com a mínim el frenaven. Hi ha, per tant, una via marcada cap a la reconstrucció. I, ara, l'existència d'IB3 hauria de ser un dels pilars d'aquestes actuacions.
Així i tot, el Govern no s'hauria de limitar a apedaçar els esqueixos fets, bàsicament, per Bauzá i les seves hosts. No basta tornar a la situació prèvia. Per a contrarestar el mal fet cal sumar-hi nous recursos i noves iniciatives. En el camp dels mitjans de comunicació, s'ha anunciat que es recuperarà la recepció dels canals 3/24 i Súper3/33 abans de Nadal. És una bona notícia, sobretot perquè ja som abans de Nadal i, per tant, si demà els poguéssim connectar complirien la promesa. Però si aquest “abans de Nadal” se situa a un parell de dies abans del 25 de desembre, haurem necessitat mig any per a la recuperació d’unes emissions que, des del punt de vista tècnic, no suposa gaire més que fer anar un interruptor. No parlem del desencert que suposarà si hem d'esperar passat festes. Encara que fos de manera provisional, avui, aquesta recepció ja s'hauria d'haver recuperat. I, a més, el Govern hauria de tenir com a objectiu immediat ampliar el nombre de canals de TV i ràdios en català que puguem sintonitzar.
La caixa buida és un entrebanc contundent perquè un govern pugui dur a terme les actuacions necessàries i que la societat li reclama. Però es pot aprofitar per incrementar l'activitat en les accions que són de cost zero o molt reduït. La difusió pedagògica del programa a dur a terme en les diferents àrees de govern, dels eixos bàsics i les línies principals d'actuació és possible i, a més, convenient perquè se'n facin partícips el conjunt de la societat o, com a mínim, els sectors més implicats. L'elaboració d'un discurs coherent sobre els objectius traçats, que abandoni les ambigüitats i les vaguetats pròpies del pensament insegur i acomplexat. I l'absència de por a l'hora de prendre decisions, sense defugir-ne la defensa quan són qüestionades ni traslladar-les a òrgans col·legiats, que no tenen la funció d'absorbir la responsabilitat política del càrrec que en té la competència, o recorrent a consultes sense sentit.
No crec que passi d'hora, ja ho he dit, però potser comença a ser hora que, més enllà de les rebaixes de sou, es vegi qualque resultat tangible i amb nitidesa el camí que volen recórrer.
I mentrestant creix el joc brut del Govern espanyol davant el temor que a les eleccions de demà guanyin els independentistes. Amb les intervencions de Rajoy i les traduccions de l'anglès al castellà ampliades, qualsevol diria que pretenen que tots els súbdits espanyols vulguin independitzar-se d'Espanya i dels seus governants i anar-se'n amb els catalans, cosa que seria canviar-ho tot perquè, guepardianament, tot continuï igual. De fet, com més va més sembla que l'única opció veritablement honesta pot ser la independentista.
