No, no ho seran, tan anodines, però hi ha el risc que s'acabin semblant molt a les eleccions de sempre. Tant d'enrenou, tant de cop de mà intern, tanta triangulació, tanta oferta de pacte... I, sobretot, tanta i tanta porcor que s'acumula a l'espera de la bugada dels jutjats. Sí, qualsevol diria que som el 1995, a les portes del Túnel de Sóller o de tants altres comicis solcats per Mapaus, Can Domenges, Maquillatges... Mira que, sense deixar de creure que tot això també hi seria, pensava que hi arribaríem amb els anunciats plantejaments novells i renovadors de la nova política, els nous agents convidats a prendre-hi part. L'efecte de les europees desincrustants ha estat molt més fort del que s'havia calculat. Pareix que el rei vell, que cobrarà més que el jove, i el gran mestre de les ombres, viu, intel·ligent com ell tot sol, Rubalcaba, es belluguen, com tota la cohort. I, al Principat, no s'estan quiets els bellugadors nacionals. Tot, molt exemplar. Fa dies que llegint diaris tenc la impressió que això acabarà com unes 'mani pulite' de pacotilla. I qui seria el nostre Berlusconi, Mare de Déu del Sant Roser? Per sort, tenc també la convicció que, en això, fet a l'hispànic mode, hi ha més poc control que planificació i, per tant, només sensació que es vol que passin moltes coses i redolin caparrots i caparrins. "Que tot canviï perquè no res canviï, això és un país de merda... I entre els fragmentats i capitidisminuïts que entrin a les institucions ja s'encarregaran que tot segueixi conforme segons les ordenances i repartiments". Els vents de Grècia han caigut pitjor que les europees. Aquesta és la lliçó que ens volen ensenyar.
En fi, seguim Espriu : “Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons”.
