Portada 21/09/2014

Res a veure

3 min

LA CONSULTA. Com tothom sap, el procés català i l’escocès no tenen res a veure. Per això fa setmanes que parlem dels comportaments i discursos del bàndol del sí i del bàndol del no. Hem vist obrir informatius i portades de diaris amb els resultats del referèndum, les valoracions de líders d’aquí i d’allà; hem escoltat mil especulacions sobre què passarà a partir d’ara i, molt especialment, del fre o accelerador que podria suposar el veredicte de les urnes escoceses en el procés català. Perquè no tenen res a veure. De tot el vist i escoltat, em quedo amb la frase de David Cameron: “Sóc un apassionat del Regne Unit, però també sóc un demòcrata; podria haver prohibit el referèndum però he preferit que els escocesos parlessin”. També amb la immediata dimissió d’Alex Salmond després del triomf del no a la consulta independentista escocesa, per donar pas a nous referents a les seves files: “Accepto el resultat i demano a tot Escòcia que faci el mateix”. Res a veure amb els comportaments polítics als quals estem acostumats en aquestes latituds. Rajoy ha comparegut en vídeo per evitar preguntes comparatives incòmodes i Artur Mas continua sense donar pistes sobre quan signarà el decret de convocatòria de la consulta a què ha donat suport el 80% del Parlament català. Diuen els seus respectius acòlits que obeeix a una estudiada estratègia comunicativa, en el cas d’un, i política en l’altre, encara que potser no té res a veure i és pur vertigen.

AVORTAMENT. També insisteixen des del govern central que la retirada de la reforma de la Llei de l’avortament de Gallardón no té res a veure amb estratègies electorals, sinó que es donen un temps per buscar el consens polític necessari. Creia jo que això del consens polític era una cosa que activaven els governants des de bon inici a l’hora de legislar. Parlar amb els sectors implicats, amb els partits de l’oposició, amb els professionals... Però no, aquí no hi va haver res de tot això. Es va llançar un proposta radical contra la dona, a la qual s’obligava fins i tot a engendrar i donar a llum el fruit d’una violació. Es va dir que el contrari era un assassinat. I ara, tenim un govern còmplice d’assassinats que es va a prendre un temps per parlar. O ja no és tan assassinat? A la seu popular han sonat les alarmes electorals. Entre els seus votants, molts no entenen una passa enrere en el control sobirà de l’individu sobre la procreació, com tampoc ho entendrien amb el matrimoni homosexual o el divorci, que també havien d’acabar amb la civilització humana. La delegada del govern central a Balears, Teresa Palmer, anima les dones a denunciar “qualsevol signe de maltractament”. Doncs jo denuncio Gallardón i als qui li han donat ales fins ara per si pot fer alguna cosa més definitiva que ens lliuri d’aquesta tortura psicològica i dels riscos d’involució política que afecta la línia de flotació de les nostres vides.

SON ESPASES. Per la Justícia sembla que tampoc té res a veure que tota una exconsellera de Salut del Govern balear, com Aina Castillo, i tot un exregidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, com Rodrigo de Santos, hagin confessat que van patir pressions de Jaume Matas a Son Espases. En només 13 folis donen per vàlida l’adjudicació a Dragados-FCC per 625 milions, recorreguda per la vencedora que va ser desplaçada del podi per un oportú informe de col·legis professionals demanat in extremis per l’intern de Segòvia. Expedients administrativament impecables, plens de pecats.

stats