Salvar vides combatent la calcificació
Sanifit aconsegueix la major ronda de finançament de l’Estat per tractar malalts renals
PalmaFan broma dient que són el servei d’osmosi del cos humà i, realment, la seva feina funciona d’alguna manera així. Treballen per evitar que les artèries de les persones amb problemes renals es calcifiquin, s’obstrueixin i provoquin problemes cardiovasculars.
Sanifit va néixer fa tretze anys com una empresa spin-off de la UIB i aquesta setmana ha rebut el Premi ARA Balears a la millor iniciativa econòmica, després d’aconseguir la major ronda de finançament de l’Estat, amb 36,6 milions d’euros. Amb ells, aquesta petita biofarmacèutica continuarà el procés de desenvolupament del seu fàrmac, que, asseguren, ja ha salvat nou vides.
Joan Perelló n’és el cofundador i director general i, des de la seu que Sanifit té a San Diego, explica que les persones amb problemes de ronyó acaben patint alteracions cardiovasculars: “El problema d’aquestes persones no és el colesterol, sinó que no tenen la sang purificada perquè els seus ronyons no funcionen i, amb la circulació, les artèries es van calcificant”.
El seu fàrmac, l’SNF472, és un producte injectable que s’utilitza per tractar dues malalties, una de les quals és de les catalogades com a rares i anomenada calcifilaxi. Per a l’altra, estan treballant en un estudi clínic en el qual intervenen més de 400 malalts dels Estats Units, el Regne Unit i Espanya, cosa que el converteix en “l’estudi més gran que s’ha fet mai en insuficiència renal”, explica Perelló. Participen en el projecte, que va començar el febrer i estarà en marxa fins a mitjan 2019, uns 70 hospitals, 12 dels quals són a l’estat espanyol. Son Llàtzer n’és un, però des de l’equip apunten que estan treballant per poder incloure altres centres hospitalaris de les Balears en l’estudi.
La directora científica de la companyia, Carolina Salcedo, explica que les petites empreses del sector construeixen “una xarxa que al final es va connectant”, però, tot i l’èxit que està tenint el fàrmac, el seu encara és “un sector invisible” i és necessari “sortir fora” per trobar recursos. “La recerca a les Balears és molt bona, però per tirar endavant projectes com Sanifit necessites molts recursos”, afirma Perelló, qui també explica que cap dels inversors internacionals que han confiat en Sanifit havien invertit mai a Espanya.
“Ens encantaria ser un punt d’inflexió”, afirma, “però per poder ser-ho les administracions han de prendre decisions estratègiques”. Se suma a les reivindicacions Bernat Isern, l’altre cofundador: “Falta voluntat política”. Isern també assegura que a les Illes es té una “mentalitat conservadora” que du la gent a “invertir en el negoci immobiliari i el turisme perquè la rendibilitat és segura”. En canvi, en el món de la biomedicina els resultats arriben a mitjan o llarg termini i el camí de l’èxit és ple d’incerteses. De fet, Isern diu que per desenvolupar un fàrmac s’hi han d’invertir al voltant de 300 milions d’euros sense tenir la garantia que curi persones.
Si bé consideren que s’ha produït un canvi els darrers anys quan es parla de “desestacionalitzar l’economia”, Perelló ho té clar: “Començarem a creure en el que diuen quan la inversió en recerca sigui superior a la inversió en rotondes”.
No es tracta només de la inversió pública, la privada també és molt superior en llocs com els Estats Units, on es fan “apostes molt valentes” per la investigació. En qualsevol cas, des de Sanifit asseguren que són conscients que el seu projecte “és molt ambiciós”, però tenen “moltes esperances”, ja que haver aconseguit més de 36 milions d’euros en finançament fa, com a mínim, que “que el país es posi en òrbita” pel que fa a la recerca.
