13/01/2017

Maria Muntaner: "Obrir els ulls a altres cultures és enfortir la nostra"

3 min
/ ISAAC BUJ

PalmaSegueix les passes del seu pare, però té una manera diferent de caminar. L’empremta de Maria Muntaner (Palma, 1980) es fa notar a Lleonard Muntaner Editor. Treuen entre 50 i 60 llibres a l’any al mercat de la literatura en català, originals i traduccions, per les quals ha començat a apostar fort na Maria, sense deixar les línies d’aprofundiment en la nostra cultura iniciades pel seu pare. A Maria Muntaner, l’hem de qualificar de dinamitzadora del món literari. Té una il·lusió que s’encomana.

Quina voleu que sigui, almanco de moment, la vostra empremta a Lleonard Muntaner Editor? Hi ha un relleu generacional al capdavant de l’editorial?

No m’ho he plantejat. Un relleu generacional, en el nostre cas i ara per ara, és una cosa que es va fent a poc a poc. Ni m’agradaria ni veig possible arribar i fer un canvi brusc. Per la meva banda, el que intent és complementar el que fins ara ha estat Lleonard Muntaner amb el que jo hi pugui aportar, sobretot en l’àmbit de la literatura, que ara es fa més visible. En tot cas, estam en un moment en què, qualsevol llibre, el tocam tant mon pare com jo. I l’objectiu és el mateix de sempre: contribuir des dels llibres a fer més forta la nostra cultura.

Heu incrementat les traduccions al català d’autors d’altres llengües. Quin és l’objectiu?

El mateix. Obrir els ulls a altres cultures és enfortir la nostra. La cultura catalana també es reforça des del moment en què incorpora amb normalitat altres visions del món i podem accedir, no només als grans autors que escriuen en llengües majoritàries, sinó també als grans escriptors en llengües més o menys minoritàries, entre els quals trobam obres excel·lents. És una funció que crec imprescindible, sense deixar d’atendre el que neix del nostre àmbit lingüístic.

Què és el més difícil de l’ofici d’editora?

Per mi, sens dubte, el més difícil és dir que no a un autor. És clar que això depèn del caràcter, però a mi em costa perquè sent com si li tiràs un poal d’aigua freda a sobre. A les editorials mitjanes i petites ens arriben molts treballs que han estat rebutjats per les grans. Si no hi fóssim nosaltres, es perdria una quantitat de bons llibres esfereïdora. A les grans editorials pesen molt els criteris de mercat.

Feis llibres que sabeu que no es vendran?

Si només féssim els llibres que sabem que vendrem, faríem un mal favor a la cultura. És clar que feim llibres que quasi no es venen, però ho feim perquè pensam que fan una aportació valuosa a la nostra cultura. També cercam ajudes a l’edició, la traducció, la promoció, etc. El pastís, però, és massa petit i som molts els que en sol·licitam. Sovint pens que això que la cultura ha de ser d’interès general és una obvietat. I tot seguit em deman: “Ho és?”.

Hi ha una crítica a les institucions en aquesta darrera frase? Com percebeu les polítiques culturals actuals a les Illes?

Veníem d’una legislatura, d’uns anys culturalment complicats, de grans enfrontaments amb el poder polític per qüestions culturals. Vàrem posar les expectatives de canvi al nivell màxim i no s’han complert. El pitjor és que no veig que s’assentin les bases per millorar. Us assegur que mai hauria volgut haver de dir-ho. És ver que s’han tornat a activar les línies de subvencions als llibres en català, que hi han de ser, però això no pot ser tot. S’han de fer polítiques d’estímul i s’ha de fer feina des de la transversalitat. Sense anar més lluny, el nostre sector està desconnectat del món educatiu. Que els alumnes llegeixin un llibre o no depèn de la voluntat o de la manca de voluntat del mestre. Les institucions no s’hi impliquen.

Sou nascuda a l’era digital, però a Lleonard Muntaner editau exclusivament llibre en paper. No us decidiu per treure títols digitals?

Fa sis o set anys, jo deia: “Hem d’editar en digital”, davant aquella amenaça que senties cada dia que el llibre digital eliminaria el paper. Fa molt de temps que se’n parla. Massa, diria. Amb la celeritat actual dels avenços tecnològics, com el boom del llibre digital, si s’havia de complir la profecia ja hauria d’haver passat. Aquests anys ens hem adonat que els llibres digitals satisfan unes necessitats concretes, però hi ha una tendència a valorar el llibre com a objecte. Sé que conviuran. Les editorials, en general, decidirem segons l’obra.

stats