Un diagnòstic poble a poble, edifici a edifici

Palma“Hi ha edificis representatius o cases consistorials en què seria més convenient canviar la funció que tenen que adaptar-los”. Qui afirma això és Xavier Mulet, arquitecte del Consell de Mallorca i responsable de l’estudi que des de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca s’està fent de les infraestructures públiques, poble a poble.

Mulet rebutja fer una valoració general del nivell d’accessibilitat a Mallorca. “La casuística és tan variada com els edificis: antics, en construcció, nous... Si el que se cerca són resultats globals, no hi ha cap edifici que compleixi l’accessibilitat universal al 100%. N’hi ha poquíssims”, comenta Mulet.

Diferències segons el lloc

Maties Bosch, vicepresident del Comitè de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) a Balears, considera que Palma ha millorat molt en els darrers anys en qüestions d’accessibilitat, encara que no ho ha fet en la seva totalitat. Molt lluny de ser accessibles són la gran majoria de pobles de Mallorca i l’illa d’Eivissa. En aquesta darrera, el Consell ha duit a terme accions d’inserció sociolaboral, indiquen fonts de la institució pitiüsa, però la supressió de barreres està en mans dels ajuntaments.

Menorca, segons Bosch, queda en millor posició, perquè “està fent molt bona feina”. Des del seu Consell Insular, s’ha planificat una sèrie d’inversions per al temps que queda de legislatura, a fi de, com a mínim, complir la normativa vigent, confirma Cristina Gómez, consellera de Serveis Generals.

“Per temes pressupostaris, no podem fer tot el que voldríem fer”, comenta Gómez. De les actuacions pendents, en destaca un geriàtric, un edifici antic que no compleix ni les normes d’accessibilitat ni d’altres. Entre les obres immediates del Consell de Menorca, hi figura el local annex a la seva seu de Ciutadella, que també necessita una reforma integral.

Tot i això, Gómez remarca que també s’ha treballat en l’accessibilitat informàtica, pensant en les persones amb discapacitat visual.

Tornant a Mallorca, hi ha municipis que tenen avantatge en accessibilitat o que s’hi han posat les piles, com ara Valldemossa i Campanet, segons informa Xavier Mulet. En una primera fase de l’estudi impulsat per Desenvolupament Local, es van inspeccionar 552 instal·lacions de 37 municipis de menys de 10.000 habitants. Cada consistori va rebre una fitxa amb les seves mancances i la frase “l’accessibilitat bàsica no està garantida” va ser una constant, comenta l’arquitecte.

L’equip de tècnics també va fer una proposta de millores. “Amb petites actuacions, es poden resoldre grans problemes. De vegades, es tracta de prendre consciència”, hi afegeix Mulet. Les barreres arquitectòniques semblen ser les més evidents, però costa més pensar en les persones amb discapacitats sensorials, utilitzar el contrast de colors per diferenciar els accessos, la manca de senyalització... “Hi ha edificis que requereixen grans inversions i no arribaran a tenir l’accessibilitat universal”, avança Mulet.