BARÇA
Misc 15/04/2017

L’orgull ferit salva el Barça

Messi lidera un triomf patit i clau per seguir viu a la Lliga contra una bona Reial Societat (3-2)

i
Toni Padilla
3 min
Messi, celebrant el primer gol

BarcelonaEl Barça entrarà en la setmana en què segurament es decidirà el seu futur en tot just quatre dies amb el cap alt i l’hemorràgia de Torí aturada. Sense jugar bé, però deixant-s’hi la pell, l’equip de Luis Enrique va superar la Reial Societat (3-2) després d’un primer temps boig en què Messi va mostrar el camí als seus companys en atac, i una segona part en què la defensa va saber aguantar ferma contra un rival molt digne que no va defallir mai.

Advertia Luis Enrique que l’equip jugaria tocat anímicament per culpa de la golejada, massa recent, de Torí. I el Barça, efectivament, no va acabar d’agradar, ja que va guanyar des de la ràbia i no pas des d’un joc brillant. El Barça va actuar com ho fan aquells nens grans que manen al pati de l’escola, on tothom els admira però que durant el viatge de fi de curs acaben escarmentats per un nen foraster. Al Camp Nou tothom havia vist el desastre de Torí, tothom havia vist les esbroncades de Luis Enrique i havia patit la derrota. Però, amb Messi de líder, el Barça intentava jugar al seu pati com si no hagués passat res. No ho va aconseguir.

No ho va aconseguir perquè al davant hi tenia un equip que fa patxoca i que va acabar guanyant la possessió de pilota. Una Reial Societat liderada per Xabi Prieto, un jugador que, si pogués, agafaria la pilota i la faria seva fins a ficar-se al llit i dormir amb ella. No ho va aconseguir perquè Luis Enrique va reservar fins entrada la segona part Iniesta i perquè el Barça, per molt que intentés fingir, seguia encara una mica marejat després de la desfeta a Itàlia. Només Messi semblava entendre què calia fer. Ell, inici i final de tot, va liderar el Barça acompanyat de la grapa de Luis Suárez i uns bons minuts d’Alcácer, que, de mica en mica, surt del pou. Deixant de ser l’ase des cops, deixant de ser protagonista d’acudits i generant consens. André Gomes, en canvi, no ho aconsegueix. I, malgrat jugar un partit normalet, va acabar escridassat per l’estadi quan va ser substituït per Iniesta a la segona part, quan pitjor jugava l’equip.

El Barça, sense Mascherano (que segueix tocat), Rafinha, Arda Turan ni el sancionat Neymar, va apostar per un 4-3-3 clàssic, amb Alba connectant puntualment amb Messi per la seva banda i Sergi Roberto brillant per la dreta. Però va ser un partit igualat, un intercanvi de cops en què l’equip blaugrana, pressionat, ja que el Madrid s’havia endut els tres punts de Gijón, va acabar sortint-se amb la seva gràcies a la contundència ofensiva, gràcies a la potència d’un trident alternatiu, amb Alcácer fent el que sap fer, sense voler ser Neymar i sense voler amagar-se, marcant un gol bonic després d’una assistència de Messi.

L’argentí, però, viu en una realitat paral·lela. Millor, en aquest cas. El partit, pintat de color gris per moments, passava a tenir color quan Messi tocava la pilota. En algunes ocasions, Messi tenia penjant dos jugadors de la Reial Societat, que semblaven adolescents intentant robar un petó a un cantant de moda. Però no eren només admiradors, en aquest cas eren adversaris intentant aturar-lo sense sort. Messi va encendre un Camp Nou ple de turistes -som en plena Setmana Santa- quan tocava, marcant el primer amb un d’aquells xuts des de la frontal marca de la casa i el segon a porteria buida després d’una errada defensiva basca, ja que Suárez va recuperar la pilota dins de l’àrea rival i va xutar contra Rulli. I Messi, llest, era on calia. Dos gols que havien de donar calma després d’un inici de partit òptim de la Reial Societat. Però no va ser així. Primer, Iñigo Martínez va lluitar dins de l’àrea rival i va provocar un gol en pròpia porta d’Umtiti, i després que Messi li donés a Alcácer el 3-2, Xabi Prieto va fer el 3-2 just abans del descans. La Reial, que no guanyava al Camp Nou des del 1991, no es rendia.

I, de fet, a la segona part, l’equip d’Eusebio va ser millor, amb 15 minuts de bon joc i ocasions, cosa que va provocar la reacció de Luis Enrique: apostar per Iniesta per amagar la pilota. El canvi va funcionar, i durant tota la segona part les defenses es van imposar, amb un Iñigo Martínez imperial lluitant amb Suárez i els futbolistes del Barça rebel·lant-se contra els dubtes amb caràcter, ajudant-se, deixant-s’hi la pell. Ingredients clau per somiar a fer-ho bé contra la Juve i el Madrid els pròxims dies. Caldrà afegir-hi més bon futbol, però l’equip va demostrar que hi segueix creient. Que té orgull, encara que el tingui ferit.

stats