Reivindicant el nom del pare del mètode pilates

Lolita San Miguel va ser durant 10 anys la ballarina solista del Metropolitan Opera Ballet de Nova York, la seva ciutat natal. “La vida d’una ballarina és dura. Va ser així com vaig conèixer en Joseph”, explica des de Palm Beach, a Florida. Per lluitar contra el mal d’esquena, es va posar en contacte als anys 60 amb Carola Trier, una alemanya que tenia un centre de contrologia, un mètode amb què es té cura dels músculs centrals treballant la respiració, la meditació i les posicions del cos, amb elements de la gimnàstica, la dansa o el ioga. La Lolita va enamorar-se d’aquest mètode i poc després ja treballava amb el seu creador: Joseph Pilates.

Avui dia, milions de persones practiquen pilates, però el creador, que preferia parlar de contrologia més que no pas de mètode pilates, va ser oblidat. “No va poder veure l’èxit del seu mètode i va morir pobre. Un cop, convidada a fer una xerrada a Düsseldorf, van explicar-me que Pilates havia nascut a prop, a Mönchengladbach. Però ningú el recordava”, explica la Lolita, que va decidir reivindicar el nom de Pilates allà on havia nascut. Però a Mönchengladbach, feu de la dretana Unió Democratacristiana d’Alemanya, no tenien cap mena d’interès a recordar Pilates. Inicialment, esclar.

Joseph Pilates (1883-1967) va ser un nen prim, amb tendència a posar-se malalt. A més, el pare era grec, i els altres nens el burxaven. D’una pedrada va perdre un ull amb cinc anys. Per consell del pare, Pilates va començar a practicar esport de jove per fer-se fort. Ho va aconseguir. Però la vida era dura, i després de perdre la seva dona ben jove, per una malaltia, va decidir marxar de la ciutat i buscar fortuna a Anglaterra. Però seguia sense sort. Va arribar-hi sense parlar anglès ni tenir feina, i just llavors va esclatar la Primera Guerra Mundial. El van detenir pel fet de ser alemany i va passar-se cinc anys tancat en un camp de presoners a l’illa de Man, on va començar a crear un mètode per seguir en forma malgrat la falta d’espai, lligant cordes a barrots per cuidar la musculatura i fent experiments entre els altres presoners. De fet, cap dels presoners alemanys que van seguir els seus consells va morir durant la terrible epidèmia de grip del 1918.

Al final del conflicte, va tornar a Alemanya, però amb l’ascens del nazisme va tancar un gimnàs que tenia a Hamburg i va marxar cap a Nova York. Era mig grec i, per tant, no era ari. Al vaixell cap a terres americanes va conèixer la Clara, la seva segona dona, amb qui va crear un gimnàs per millorar el seu mètode. Van fer fortuna especialment entre ballarins, ja que la seu del ballet de Nova York era just al costat, però va morir just quan arribava el gran èxit del mètode, gràcies a la passió de ballarins com Lolita San Miguel, la responsable de la recuperació del seu nom.

“Durant quatre anys vaig recollir diners i signatures per poder posar una placa al lloc on va néixer en Joseph. Però l’Ajuntament de Mönchengladbach no hi tenia interès. ¿Un alemany mig grec que havia preferit viure als Estats Units? No els interessava”. Pilates havia sigut tractat com un traïdor, per haver marxat als Estats Units en ple nazisme. Però el seu mètode estava destinat a triomfar. Quan la Lolita va proposar fer un congrés anual de pilates a Mönchengladbach com a part de la campanya per recuperar el seu nom, les autoritats van tornar a obrir els braços a aquell jove mig grec que havia marxat maleint la ciutat. “El mètode és un èxit. Ell era un visionari. I encara que sigui mort, ha pogut tornar a casa, on fem cada any el congrés de pilates més important del món”, diu Lolita San Miguel, que el 2014 va poder posar una placa al lloc on hi havia la casa de naixement de Pilates. La casa ja no existeix. Però sota un tell, la placa recorda un home excepcional.