Videovigilància contra l’oreneta
Poques coses indignen tant l’aficionat de la Bundesliga com el jugador que es llança a terra, en plena confusió de si hi ha contacte amb un rival, per simular una falta. El que a casa nostra coneixem com a “tirar-se a la piscina” en l’argot futbolístic alemany es diu “fer l’oreneta”, perquè el jugador es deixa caure generalment amb els braços força oberts, com si fossin ales. Ja se sap que aquest ocell és capaç de volar ben ras i que busca els entorns càlids. Als camps de futbol les orenetes també es deixen veure sobretot a les zones més calentes: les àrees. Aquest ocell és migratori i, en part, l’accepció futbolística també, perquè els holandesos han adquirit el mot oreneta en alemany (schwalbe) per referir-se a aquesta mena de caigudes intencionades dels jugadors. Aquesta importació ve del 1974, quan a la final del Mundial el jugador alemany Bernd Hölzenbein va caure teatralment davant l’holandès Wim Jansen per cobrar-se un penal que va permetre a la RFA empatar un partit que va acabar enduent-se davant la selecció de Johan Cruyff. Des de llavors els holandesos associen la trampa de l’oreneta als alemanys, que, per cert, van tornar a provocar un penal guanyador a la final del Mundial del 1990 contra l’Argentina quan el davanter Rudi Völler va caure exageradament davant Roberto Sensini.
Dècades després fer l’oreneta ja no es vincula amb la glòria sinó amb la infàmia. Que l’hi diguin a Timo Werner, el davanter del RB Leipzig, que la setmana passada va simular un penal als 30 segons per encarrilar el triomf del seu equip contra el Schalke. Allò va desfermar un nou debat sobre el joc net. La Federació Alemanya de Futbol no hi va entrar d’ofici. A Werner només el podrien haver suspès a posteriori si l’àrbitre li hagués preguntat sobre la jugada i ell li hagués mentit, cosa que no va fer.
Tampoc el codi disciplinari de la Federació Espanyola de Futbol, en l’article 124 sobre simulació, inclou gaire cosa més: “una amonestació i multa de fins a 602 euros”.
És evident que cal exigir més honestedat a jugadors, entrenadors i directors esportius. Però també cal ser pràctics i avançar en la introducció de l’assistència del vídeo per als àrbitres. Així es podrien corregir moltes jugades controvertides. La Bundesliga ha començat, de fet, aquesta temporada a assajar aquesta tecnologia, però no durant el partit en directe. Tot just serà la temporada que ve, passada la fase actual de formació, quan els àrbitres podran ser assistits per vídeo. També la FIFA està provant ara al Mundial de Clubs del Japó la videoassistència. És un bon recurs per aportar més justícia. Les orenetes, millor que volin que no pas que caiguin al camp.
