París tem la saturació del camp que acull els refugiats

ParísTres mesos després que obrís, la iniciativa de l’alcaldia de París per acollir els exiliats que van arribant a la capital francesa es perfila com una mesura exemplar. Tot i així, la no cooperació de l’estat ja fa témer la saturació. El malestar municipal comença a fer-se evident.

Un primer pas: del carrer al ‘camp Hidalgo’

Feia massa temps que els campaments improvisats a la via pública es reproduïen als barris del nord de París. L’últim gran campament, on vivien 3.800 persones en condicions insalubres, va ser desmantellat el 30 d’octubre. Deu dies més tard va obrir el Centre Humanitari d’Acollida per a Refugiats, una aposta que l’alcaldessa, Anne Hidalgo, defensa com una “qüestió d’humanitat”. L’objectiu del popularment batejat com a camp Hidalgo és estalviar el carrer als que busquen refugi un cop arriben a la ciutat, entre 70 i 90 cada dia. Per ara, el camp té capacitat per a 400 homes, que hi poden passar entre 5 i 10 dies abans de ser dirigits a centres d’acollida i orientació amb vocació més perenne d’arreu del país. Fa un mes va obrir un altre centre per a dones soles i famílies al sud de París.

Orientar i agilitar els tràmits

Darrere de les portes de seguretat, una enorme estructura inflable ocupa l’esplanada d’entrada a un antic magatzem de la SNCF, la companyia ferroviària francesa. Bruno Morel, director general d’Emmaüs Solidarité -el moviment de solidaritat que administra el centre-, ens fa de guia: “Aquí, sota aquesta carpa, es fan les primeres entrevistes. No podem acollir tothom el mateix dia, però millorem el sistema a mesura que avancem. Per exemple, hem implementat un sistema de cita prèvia per evitar les cues i esperes eternes. També treballem en una ampliació de 200 llits”.

Un total de 5.600 persones, 900 menors, han passat per aquesta carpa des del novembre: “Aquestes persones serien ara al carrer i tindrien moltes dificultats per engegar els tràmits de demanda d’asil. D’entrada, la majoria no parlen francès”. L’objectiu és orientar-los i informar-los d’una manera digna. “De seguida -ens diu Morel- identifiquem els menors, que són dirigits al servei de la Creu Roja. També tenim un centre mèdic que ha fet unes 3.000 cures, sobretot relacionades amb malalties de la pell”.

Un cop accedeixen a la gran carpa, els immigrants troben un espai pensat perquè puguin informar-se, beure, descansar, comunicar-se amb els seus i, sobretot en aquestes dates, protegir-se del fred. Màquines de cafè i altres begudes calentes, una zona habilitada per carregar els mòbils i accedir a internet, una àrea de descans i rètols que els expliquen en totes les llengües possibles on són i com funciona el sistema d’acollida: “Volem oferir-los una mínima tranquil·litat”, afirma Morel.

Cobrir les necessitats vitals

La visita guiada segueix cap a l’interior de l’antic magatzem ferroviari. Diverses estructures de fusta configuren una espècie de ciutat dividida en vuit zones, per colors. En cada zona s’hi allotgen 50 persones, repartides en mòduls de quatre. “Aquí -explica Morel- cobrim les seves necessitats vitals: alimentació, higiene i salut. I mirem de donar-los certa intimitat. No volíem cubicles amb lliteres per a 50”. Tot està previst: bugaderia, kits d’higiene i de roba nova, si cal, i un armari amb cadenat i taules de ping-pong. Un equip de 120 empleats i 500 voluntaris acompanyen els nouvinguts en aquest trànsit que els ajuda a refer-se de les dures travesses mediterrànies i que hauria de poder assegurar-los places en centres repartits per tot França.

Bloqueig per inacció de l’estat

Però la fluïdesa del principi sembla haver-se aturat perquè l’oferta de places a la resta d’estructures del país escasseja, amb la consegüent saturació del centre d’acollida de la capital, que ha invertit 7 milions d’euros en el projecte. Això fa témer el naixement de nous campaments al carrer. Aquesta setmana, Hidalgo va alertar en un comunicat del perill que representa que l’estat no s’impliqui en la creació de places més estables: “L’Ajuntament constata que l’estat no assegura la fluïdesa necessària dels dispositius. París i la regió de l’Illa de França no poden fer front en solitari a la crisi migratòria més gran dels últims decennis”.

Amb tot, Morel, el director del centre, s’acomiada: “Sigui optimista i expliqui el que va bé. Aquí estem orgullosos de poder donar un moment de repòs a gent que fuig de situacions de guerra i conflicte”.