OBSERVATORI DE L’EST
Misc 26/05/2017

Putin esborra el Moscou de Khrusxov

i
Llibert Ferri
3 min

“No als enderrocs!” i “El nostre barri contra les expulsions!” són les consignes que cada cop més mobilitzen a Moscou milers de persones contra els desnonaments massius previstos en el pla urbanístic engegat per l’alcalde Serguei Sobianin, amb el vistiplau de Putin. Es vol trinxar uns 8.000 blocs d’habitages, equivalents a 25 milions de metres quadrats, i desnonar més d’un milió i mig de persones que, segons la llei, només tindran dos mesos per recórrer als tribunals. Un pla amb deliris de grandesa semblant al de fa 80 anys, quan Stalin va voler transformar Moscou en una ciutat majestuosa que competís amb Nova York.

Allò es va fer amb ritmes extenuants, treball esclau i cap garantia que almenys una part d’aquells nous i immensos edificis acollís els milers de persones que malvivien en kommunalkes, pisos comunitaris on l’estat havia ficat una família en cada habitació. Ara l’Ajuntament i el Kremlin són els padrins d’una renovació urbanística que provoca malfiança: els veïns s’ensumen que darrere de tanta pressa per mobilitzar excavadores hi ha els càlculs de guany de les elits de Moscou, i temen, alhora, que el reassentament pensat per a ells sigui en pisos minúsculs, en una versió actualitzada de les kommunalkes.

La majoria dels 8.000 edificis en el punt de mira són khrusxovkes, blocs de cinc plantes construïts als anys 50 i 60 pel líder Nikita Khrusxov en la primera gran operació d’habitage social desplegada a l’URSS. Són pisos envoltats de zones verdes i amb els serveis a tocar: l’escola, el poliesportiu, el centre social i les botigues. Per a molts moscovites viure en una khrusxovka representava esvair el malson de la kommunalka i enfilar camins de normalitat.

Però el derrocament de Khrusxov per la burocràcia ultra el 1964 aboca el règim a l’estancament, fase terminal representada per blocs d’entre 15 i 20 pisos amb façanes de rajoles blanques i verdes -o grises, o blaves-, escales pudents, ascensors de nyigui-nyogui i pisos si fa no fa de 40 metres quadrats per viure-hi atapeïts pares, fills, joves, gendres i nets. Molts d’aquests pisos serien privatitzats en temps de la teràpia capitalista del govern de Ieltsin per preus irrisoris -no més de 30 o 40 dòlars-i una total opacitat legal. Molts dels nous propietaris s’assabentarien més endavant -horroritzats- que havien comprat les parets interiors i exteriors del bloc, però no pas el sòl, que continuava sent de l’Ajuntament o de l’estat i, per tant, disponible per vendre.

Ara aquest nou sobresalt ha empès els veïns a organitzar-se en l’associació El Comptador Blanc -les xarxes socials bullen- i asseguren que en l’última protesta, fa dos diumenges, van aconseguir mobilitzar més de 20.000 persones. El clima d’indignació comença a confluir amb les grans protestes contra la corrupció que hi va haver a finals de març a Moscou i en més d’un centenars de ciutats de Rússia, la majoria impulsades per gent molt jove, i encapçalades per l’activista Aleksei Navalni.

De khrusxovkes n’hi ha a tot el país, no només a Moscou, i res podrà evitar que el crit d’alerta de la gent dels barris de la capital s’escampi per tot Rússia. Els politòlegs i sociòlegs amb nòmina del Kremlin alerten que una onada de desnonaments pot provocar mobilitzacions socials amb capacitat d’erosionar la figura de Vladímir Putin, a menys d’un any de les eleccions presidencials.

stats