L’any passat els economistes catalans van celebrar el bicentenari del naixement de Laureà Figuerola, un dels ministres catalans més il·lustres. A més d’introduir la pesseta, Figuerola va reformar el sistema duaner i va rebaixar els aranzels, cosa que el va enfrontar als industrials proteccionistes. No està clar l’efecte de l’efímer aranzel Figuerola, però el ministre finalment va dimitir i va tornar el proteccionisme.
Ara tornen a bufar vents proteccionistes.És evident el gir nord-americà, i les tensions polítiques amb Rússia han vetat els productes alimentaris catalans. A Turquia, la inestabilitat ha propiciat nous obstacles a la importació. I la Xina predica el lliure comerç però al final ha impulsat una restricció històrica als fluxos de capital.
La Unió Europea, exemple d’integració comercial, hauria de prendre el relleu americà i promoure l’obertura de mercats. No sembla que puguem tenir un nou Figuerola al capdavant del moviment liberal mundial, però Catalunya ha de seguir creient en el lliure comerç com a via per afavorir les nostres empreses, la riquesa i l’ocupació al nostre país.
