Gràcies, mestres, per aquest camí
NO SOM AL FINAL del camí. Amb el lliurament al Govern de les bases per treballar un (esperem) futur pacte per l’educació a les Balears, una té la sensació que queda enrere aquell terreny pedregós, farcit d’obstacles, aquell terreny hostil que obligava retrocedir, que impossibilitava fer feina amb l’estímul necessari i que minava les forces i les ganes de qualsevol docent d’aquestes Illes. Mai no podrem agrair prou als mestres que, en comptes de només denunciar que en aquesta mena de camp de mines no es podia treballar, decidiren despedregar-lo encara que hi hagués qui els hi anava afegint pedres, optaren per estudiar el terreny que trepitjaven, pensar com hauria de ser més endavant i començaren a obrir camí per avançar. “L’educació és la millor eina per arreglar el món”, ens deia convinçut Carles Capdevila a l’entrevista que l’ARA Balears ha publicat aquest dissabte. I una societat com la nostra, com qualsevol societat, necessita assentar-se i créixer damunt els sòlids fonaments de l’educació. A Illes per un Pacte, amb tots els col·lectius que s’hi inclouen, els hem d’expressar el reconeixement i la gratitud per haver abonat aquest terreny del que esperam tenir bona collita. Si el document inicial que s’ha lliurat al Govern té algunes mancances i fins i tot no és aquell ideal que desitgen alguns dels que també treballaren de valent quan el camp era més hostil, hem de pensar que hi haurà temps per continuar-hi fent feina, per debatre els punts que hi falten, per posar més contundència on s’és feble i acabar de dibuixar el que ha de significar el futur de l’educació d’aquest país. És a dir, el futur. De moment, moltes gràcies per la manera de fer la feina.
