Opinió 04/04/2014

Llibreries, editorials i partits polítics

i
Llucia Ramis
2 min

Cada dia m’assabent de la creació d’una nova llibreria, una nova editorial o un nou partit polític. Són bones notícies, vol dir que hi ha una voluntat d’actuar. D’altra banda, tenint en compte el desinterès majoritari per la lectura i el funcionament del sistema electoral, el projecte sona il·lús, de tan il·lusionat. Qualsevol que regenti una llibreria o gestioni un catàleg et dirà que és un mal negoci preciós. Només els millors obtindran la confiança d’autors i clients, i per tal d’això, sovint avantposaran el prestigi a les vendes. El prestigi no garanteix la supervivència.

Els nous partits polítics parteixen del recel: qui són i què pretenen? Mentre els tradicionals perden les formes, ells són formalment hàbils i saben moure’s a les xarxes, que empren per a les primàries. El Partido X es presenta tan democràtic i obert que tothom pot proposar el seu candidat. Tu també. Consideres que el teu cosí seria competent? Idò els envies un vídeo per internet que reflecteixi el seu pensament i tant se val si vol dedicar-se a la política o no: ja és candidat. Amb aquesta màniga ampla, em consta que algú va proposar Rajoy, però no l’han incorporat.

La idea és evitar que els caps de llista hagin de ser famosos, com als casos de Pablo Iglesias amb Podemos o Elpidio Silva amb Movimiento RED. Ells, amb les tertúlies a la tele, ja tenen mitja feina feta. Potser és demagògic i frívol, però són els mediàtics els qui venen més llibres. Ara bé, solen ser llibres comercials amb molt d’ego, poc contingut i d’una sola temporada.

L’excés d’oferta fa que un no sàpiga què triar i, de tan individualistes, aquests nous partits s’arrisquen a tenir un sol vot cadascun; recordem que els likes de Facebook no computen. En tot cas, l’excés d’opcions és més sa que la seva mancança. La cura per llibres i política és una mostra que, a la fi, qualque cosa es mou.

stats