No fa massa setmanes parlàvem de la religió del Facebook -podeu afegir-hi les diferents sectes derivades-, i aquesta darrera setmana l’hem passada sentint com el sanedrí governant ens alarmava dels seus pecats. El resum ve a ésser que un insult abocat a la xarxa social constitueix un delicte potencial, atès que la difusió, amplificació i ressò que assoleix són d’un abast universal.
Insultar, dir dois i fer l’imbècil són conductes inherents als humans i que avui són el pa de cada dia a les xarxes socials. La urbanitat, l’educació i els modals han passat a millor vida, vivim tan instal·lats en els drets que resulta fins i tot incorrecte parlar de deures. Ara bé, quina és l’estratègia que fa que un tweet seguit per una dotzena d’amigots d’un adolescent maleducat sigui portada de tots els informatius durant tres dies? Després s’han denunciat 17.000 (!) tuitaires per difondre missatges antisemites després de la victòria esportiva d’un equip d’Israel i la notícia es dóna oferint a tota pantalla les imatges dels vexants missatges. A tots els efectes, la retuitejada definitiva la provoca la intervenció judicial i de la resta de mitjans.
Mentrestant, un ministre en plena campanya electoral manlleva el guió d’en Torrente i braveja de superioritat intel·lectual enfront de les dones (com aquell més nostrat que parlava de la dificultat de matar-les), però, com que no ha dit per Twitter, és lliure de culpa.
Al capdavall, un reflex més de la realitat. Les xarxes no son físiques, són virtuals, com les lleis que ens afecten als comuns. En canvi, als Lords de la casta dominant només els afecten les normes reals, les que no figuren damunt el paper, les que marca el poder i el sentit comú atrofiat d’una societat malalta.
