Misc 01/07/2013

Repensar-ho tot

i
Jordi Serrano
3 min

Estem a les portes de les IX Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, que se celebraran els dies 3, 4 i 5 de juliol a la seu de CCOO. En cert sentit, la UPEC és una estructura d'estat, ja que en aquests nou anys hi han passat uns sis-cents ponents, la quasi totalitat de la intel·liguèntsia de les esquerres catalanes en el seu més ampli espectre temàtic i ideològic. ¿O és que creiem que es pot construir un estat català sense les esquerres?

El lema d'aquest any resumeix dos conceptes. El primer, "Repensar-ho tot". Segurament mai com ara tanta gent havia estat d'acord que el millor per construir una bona societat és que al voltant d'un 50% del PIB sigui públic i que faci possible un estat del benestar potent en educació, sanitat, pensions, dependència, universitat, etc. Si es vol, es pot pensar alhora que una bona part de l'economia estigui conformada des de l'òptica cooperativa i autogestionària, de gran tradició a casa nostra. D'una manera o altra el conjunt de l'esquerra política, sindical i associativa manté un gran consens envers un model que ha costat 35 anys construir. S'ha fet molt a poc a poc i encara era insuficient, però s'ha construït al cap i a la fi.

Però paradoxalment totes les fórmules polítiques que en feien bandera estan en crisi i cal repensar-les, perquè avui els poders fàctics econòmics i financers ja no tenen la por que tenien i, encara que alguna part de l'esquerra vulgui mimetitzar-s'hi, el cert és que ja no la necessiten per a res. Suposar que Carlos Solchaga, Pedro Solbes o David Taguas -tres socialistes no practicants- són d'esquerres és conceptualment insultant. Potser ells mateixos no ho saben, però cada vegada esdevenen més llastimosos. Encara que més rics, això si.

Per tant, potser no cal pensar massa on volem arribar. Tinc un amic que diu que cal preparar una gran llei de lleis feta a partir de redreçar totes les reformes que s'han anat fent els darrers anys. És a dir, mirem la primera reforma laboral i abolim-la. Mirem la primera reforma de les pensions i abolim-la. Es tractaria d'una gran llei òmnibus de retornar on érem en l'estat de benestar.

Sabem perfectament el que ha passat. Josep Fontana ens ho explica als seus darrers dos llibres, Por el bien del imperio i el més recent El futuro es un país estraño . Però cal repensar la resposta a aquest diagnòstic, que ens situa en un canvi de paradigma polític. Ara cap poderós vol asseure's a negociar amb cap representant del poble. La tàctica a utilitzar s'acosta més a la PAH que no pas a crear una comissió al Parlament, espanyol o català, tant hi fa. Jo mateix fa uns anys hauria reclamat la segona opció, ara no. Ara la democràcia ha estat segrestada i calen altres mètodes. Si les regles de joc de la democràcia no funcionen cal anar a mirar què feia el poble quan no n'hi havia. I segurament si ho fem ens adonarem que cal configurar un gran front a partir d'un programa de mínims. Com dèiem, la construcció d'un programa hauria de ser cosa fàcil, atenent al fet que hi ha un gran consens en la societat catalana. El que cal repensar és com ens enfrontem a totes aquestes amenaces i com tornem a reconstruir el que, a marxes forçades, està destruint la gent que ha segrestat el vell somni del projecte europeu.

I caldria també dedicar molts esforços a pensar com les majoritàries ànsies de més llibertat nacional se sumen als esforços perquè no ens liquidin mentrestant l'estat de benestar. Cal construir un sol calendari i una sola proposta.

Els partits d'esquerres han estat més bolcats en les institucions i en el seu si que en el carrer i en la reflexió: potser cal equilibrar altre cop aquesta relació. Les esquerres han de copiar una cosa que ha fet la dreta més reaccionària, que és dedicar molts diners i recursos a la reflexió, l'edició i la difusió d'idees. Vegi's si no l'exemple de la FAES. La FAES té un pressupost anual de 6 milions d'euros, però el del PSOE és de 600.000 euros. Si tinguéssim les dades a Catalunya veuríem que la desproporció és similar.

Cal pensar com fer front al perill que ens eliminin com a poble i que eliminin tot el benestar aconseguit en les lluites de les classes populars als darrers 150 anys. Nosaltres discutirem sobre aquestes qüestions durant tres dies, hi esteu convidats.

stats