Opinió 03/08/2014

I els ciutadans?

i
Damià Pons
4 min
I els ciutadans?

A l’ARA Balears d’ahir es publicaren els resultats d’una enquesta feta per Gadeso sobre la situació política actual a les Balears i, més concretament, sobre els membres del Govern Bauzá i els líders dels dos partits de l’oposició parlamentària. Les dades convidaven a la depressió, al desànim i a la desesperança. Cap país pot tenir un projecte engrescador de futur si no hi ha una bona sintonia entre els ciutadans i les institucions representatives que han d’executar la seva voluntat, han de garantir els seus drets i han de vetllar pel compliment dels seus deures. Per tot això, els resultats de l’enquesta eren una molt mala notícia.

És indiscutible que hi ha hagut nombrosos polítics i determinats governs que s’han fet mereixedors de sobres de la desqualificació de la ciutadania. Una enquesta és sobretot l’expressió d’un estat d’ànim. Per això, sempre cal tenir en compte les respostes. D’altra banda, és gairebé segur que la immensa majoria dels ciutadans enquestats en realitat varen respondre barrejant la seva percepció sobre la política balear i sobre l’estatal. Els polítics i els governs com a ens genèrics d’identificació no gaire precisa. I també és probable que en respondre l’enquesta en molts de casos els partits i els polítics acabassin essent el cap de turc en els quals el ciutadà personificava uns malestars i unes situacions personals que per ventura no n’eren una responsabilitat directa, dels partits i dels polítics.

La sobirania dels ciutadans a l’hora d’exercir el seu dret de vot i d’expressar les seves opinions és la base inqüestionable de la democràcia. I és així al marge que el ciutadà o l’elector tengui un elevat o un escassíssim nivell de formació o d’informació o al marge que fonamenti la seva decisió en una sòlida reflexió crítica o que únicament actuï a partir d’estímuls induïts molt primaris. Tot i així, a l’hora de valorar els resultats d’unes eleccions o d’una enquesta, a més d’assumir-los com a inqüestionables, no convendria que duguéssim a terme una idealització de naturalesa romàntica de la ciutadania. L’expressió dels ciutadans és sempre el resultat de múltiples mediatitzacions i, per tant, encara que mereixi un respecte absolut, pot presentar nombroses febleses i incoherències. Un exemple: no és alhora democràtic i incoherent que al nostre país els partits amb més suport electoral siguin els que estan d’acord amb un model estatal de finançament que perjudica greument els interessos de cada un dels ciutadans balears?

A l’enquesta de Gadeso crec que també s’hi poden observar una bona partida d’incoherències. Abans de parlar-ne, deixau que assenyali un fet evident que em sembla remarcable: una part molt considerable dels votants del PP a les eleccions del 2011 valoren molt negativament l’Executiu de Bauzá. És una bona notícia per als qui pensam que es tracta d’un govern tòxic a tots els nivells. El canvi serà possible si les opcions alternatives -partits, entitats civils i ciutadans- treballen a fons els propers deu mesos.

La primera incoherència. Com és possible que si hi ha un 62% dels enquestats que consideren que la situació política a les Balears és dolenta o molt dolenta, la valoració del govern sigui deu dècimes superior (un 2,5) a la de l’oposició (un 2,4)? O tal vegada no és el govern el qui pren gairebé en exclusiva les decisions que conformen la situació política? Els fets objectius que determinen la situació actual són una conseqüència directa de les actuacions que impulsa el Govern Bauzá, el qual compta amb una majoria parlamentària absoluta. No és l’oposició, sinó el Govern, el qui no mostra la fermesa necessària per aconseguir que l’Estat redueixi o elimini el maltractament fiscal. Són en Bauzá i els seus sequaços els qui manifesten una hostilitat obsessiva contra l’educació, la llengua, la cultura i contra les entitats associatives més diverses. I del favoritisme descarat al sector hoteler i a les grans superfícies comercials, en detriment del petit comerç, o de la pèrdua d’un gran nombre de llocs de feina a l’ensenyament i a la sanitat, amb la consegüent disminució de la qualitat d’aquests dos serveis bàsics, no n’és responsable el Govern Bauzá i en cap cas l’oposició? I igualment de la manca de mesures per evitar la progressiva degradació del producte turístic o per reactivar l’economia i l’ocupació en sectors diferents al del turisme del tot inclòs o al d’una nova bombolla de la construcció. Hauria estat molt just que els enquestats haguessin filat una mica més prim. A l’hora de cercar el responsable de la situació política actual, no és de rebut fer-ne més responsables els qui no tenen la capacitat de prendre les decisions que els qui les prenen i les ratifiquen publicant-les al BOIB.

La segona incoherència. Tenc la sensació que es jutja el paper de l’oposició des de la desinformació més absoluta. És cert que els mitjans de comunicació donen una escassa rellevància a l’activitat parlamentària. I que la televisió i la ràdio autonòmiques han convertit l’oposició quasi en invisible. I que molts de ciutadans balears escolten i veuen uns mitjans en els quals les Balears i la seva activitat política hi són inexistents. Crec que en la valoració tan a la baixa de l’oposició sobretot hi ha un grau altíssim d’ignorància del que fan el PSOE i MÉS. Al Parlament i fora del Parlament. Tal vegada els ciutadans enquestats no estaven assabentats que totes les reivindicacions que s’han manifestat massivament i intensament al carrer han estat trasllades al Parlament i a altres àmbits de confrontació política pels grups de l’oposició? O que han anat presentant múltiples iniciatives alternatives a les polítiques del PP? Tot és millorable, és clar que sí. Ara bé, fer més responsable l’oposició que el Govern de la mala situació política actual és un despropòsit monumental. Només explicable perquè dels ciutadans enquestats n’hi ha un 65% que tenen un interès baix o nul per la política.

Per circumstàncies personals, som receptor de totes les informacions que divulga el grup MÉS sobre les seves actuacions en els diferents àmbits. I déu n’hi do si en fan d’oposició! I ben documentada, coratjuda i propositiva en un sentit alternatiu.

stats