El recent decés del president d’El Corte Inglés (ECI) m’ha fet venir a la memòria la forma en què aquests grans magatzems van aterrar a Palma i el paper que hi jugà qui portà les regnes de l’empresa fins al passat 14 de setembre.
Abans de la irrupció d’ECI a Palma només hi havia dues grans superfícies comercials: Galearías Preciados i l’anomenat popularment i genèricament s’Hiper, que ha passat per diferents marques (PRYCA, Continente, Carrefour). El pla urbanístic de 1985, el primer de la democràcia, bloquejava la possibilitat de més establiments comercials d’aquest tipus. Era una decisió en sintonia amb el desig de protegir l’estructura comercial de petits i mitjans establiments, de protegir-los del que l’argot del geomàrqueting en diu literalment “canibalització”. Una canibalització que es presumia que es donaria si entraven en joc els grans taurons del comerç com ja s’havia donat, entre d’altres països, a França.
Però des dels Estats Units reaganians i la Gran Bretanya tacheriana bufaven amb força les escomeses neoliberals amb la liberalització de l’activitat econòmica com a buc insígnia del seu projecte polític. Liberalització reclamada, sense reconèixer-ho directament, per tal que el peix gros es pogués menjar el petit. La nova doctrina neoliberal anava sent assumida en primer lloc pels polítics conservadors però també, malgrat no reconèixer-ho directament, pels semiprogressistes.
Les negociacions entre l’Ajuntament de Palma (socialista fins al 1991) i ECI es dugueren a terme a la segona meitat de la dècada del 1980, quasi tot just després d’haver-se aprovat el pla urbanístic que impedia més grans superfícies comercials. El predicament directament neoliberal d’alguns ministres socialistes d’aleshores, com Miguel Boyer, sens dubte tranquil·litzava una mica les consciències dels socialistes locals davant l’acceptació i promoció d’unes polítiques urbanes que, fins aleshores, havien estat titllades d’antipopulars.
Pel maig del 1989 s’arribà a un acord entre ECI i l’Ajuntament socialista de Palma per a modificar la qualificació urbanística de la illeta de les Avingudes que faria possible el posterior atorgament de la corresponent llicència per a implantar-hi ECI. A canvi de permetre l’aterratge d’ECI a Palma, l’Ajuntament adduí que havia aconseguit 400 milions de les antigues pessetes per a compensar els militars que, durant el franquisme, s’havien construït sense cap complex i amb diners públics uns edificis d’habitatges damunt el mateix baluard del Príncep de les murades palmesanes. ECI pagava Defensa per tal que els mallorquins recuperàssim part del patrimoni malmès pels diners de Defensa a canvi de sacrificar comerç local; quin negoci.
Però la modificació del pla urbanístic pactada entre Palma i les dues entitats madrilenyes (ECI i Defensa) l’havia d’aprovar definitivament la Comissió d’Urbanisme autonòmica, que aleshores estava en mans dels conservadors i, mirau per on, la modificació era rebutjada una vegada i una altra. Es coneix que, en no haver participat dels acords que motivaren la modificació del pla urbanístic, els populars feien lectures progressistes de l’esperit i la lletra del pla del 1985. I aquí intervé l’avui traspassat president d’ECI, agafa un vol de Madrid a Palma, un cotxe de l’aeroport al Consolat, on s’entrevista amb Gabriel Cañellas, un altre cotxe del Consolat a l’aeroport, i la cosa arreglada; en poques setmanes la Comissió d’Urbanisme aprovava la modificació promoguda pels socialistes de Palma que, posteriorment, permetria al conservador Joan Fageda atorgar la llicència d’obres. ECI de les Avingudes s’inaugurava el 1995, ara fa 19 anys, i el nostre paisatge comercial s’ha transformat radicalment des d’aleshores. El petit i mitjà comerç autòcton ha anat caient, establiment rere establiment, des d’aleshores i l’espai comercial que, teòricament, s’havia de beneficiar de l’efecte crida del nou centre de les Avingudes avui és completament poblat per franquícies forasteres.
Com s’ha dit moltes vegades, els poderosos, els que per saber què passa no necessiten llegir els diaris, no cometen infraccions urbanístiques. Si en cometen, vol dir que no són prou poderosos com per fer modificar les disposicions que els impedeixen poder fer el que volen fer.
