Andreu Manresa: “He deixat la feina de periodista per fer periodisme a IB3”

PalmaFa només dues setmanes el Parlament balear nomenava el periodista Andreu Manresa director general d’IB3, en substitució de Josep Maria Codony, que va ser el tercer director general de la radiotelevisió pública en la legislatura de Bauzá amb carnet del PP. Andreu Manresa, nascut a Felanitx el 1955, ha deixat El País, on treballava des del 1990, després d’haver exercit de director de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i les Balears. “Som el principal garant que no hi haurà pressions polítiques a IB3”, va assegurar Manresa en prendre possessió del nou càrrec, i va afegir: “En cas de dubte, periodisme”.

El que més s’ha repetit de vostè és que és “un periodista de raça”. ¿Ho ha deixat ara, cinc anys abans de la jubilació?

He decidit deixar la feina de periodista per fer periodisme a IB3. Sé que si m’han triat és per la meva llarga trajectòria com a periodista. Saben el que he fet fins ara, no m’he de vendre. He treballat amb llibertat total durant 25 anys a El País i, sí, en aquests moments em poso com a garant que no hi haurà pressions polítiques a la radiotelevisió pública de les Balears. No acceptaré rebre’n, ni que cap persona de la casa en rebi. I no, no m’he vingut a jubilar a IB3, ni tampoc a culminar una carrera.

Què diria que és o que ha de ser un mitjà de comunicació autonòmic?

Diria que ha de ser tot el que pensàvem i somiàvem quan érem joves periodistes sobre què havia de ser un mitjà de comunicació autonòmic, un projecte que aleshores crèiem que era necessari i possible i sempre vèiem frustrat. M’agrada dir que ha de ser la finestra des de la qual mirar el món i el mirall en el que ens hem de reconèixer. Un mitjà que reflecteixi una societat plural, que parli la llengua catalana amb naturalitat, sense ortopèdies, independent dels jocs de poder i de les pressions polítiques i econòmiques, i compromès amb la veracitat, el respecte als drets dels ciutadans, atent al pols de les perifèries i dels que no tenen veu. Ho vaig dir en el moment que assumia el càrrec i ho repetesc perquè voldria fer realitat aquella utopia que teníem quan érem periodistes joves.

Sovint es fa crítica d’IB3 dient que no ha aconseguit definir un model propi. Quin és el model que vostè té al cap?

Diria que és una suma del tòpic de la BBC com a objectiu general, de la RTVE quan va començar Pilar Miró, de la marca que ha aconseguit crear TV3 i també un homenatge al que va ser la radiotelevisió de Mallorca, un gran model frustrat en ser tancada tan bon punt va començar la legislatura passada. Tot això, esclar, passat per una població d’1,2 milions d’habitants i un pressupost sota mínims (un 12% menys que el 2015) que ens obliga a exercitar la imaginació. En tot cas, comptam amb una plantilla que té molta experiència. Només vull que ens escoltin i ens estimin, que ningú se senti ni embafat ni avorrit d’IB3. I, com tota radiotelevisió pública, no pot ser el No-Do dels polítics, ni una cadena de rostoll populista.

Què ens vol dir amb “rostoll populista”?

Vaig escoltar que qualcú ho deia respecte d’IB3. I no ho ha de ser, no es pot fer populisme barat. Les Illes Balears no són tot pagesia, i com a radiotelevisió autonòmica, IB3 no ha de ser massa rural ni massa capitalina. Som moderns i així ho hem de reflectir. Es tracta de trobar el terme mig entre allò proper i el més culte. Des del meu punt de vista, a IB3 li ha mancat reflectir el pols de la diversitat social de les Illes. S’hi ha de veure tothom, hi han de tenir veu les entitats, els empresaris, els pagesos, els productors, els grups alternatius i hem d’intentar trobar i treure gent i històries ignotes.

Què hi ha de ser un mitjà vertaderament autonòmic, en el qual cadascuna de les illes s’hi vegin representades? Quin paper pot jugar IB3 en aquest sentit de país?

En aquest sentit, a IB3 li correspon vertebrar un imaginari global, col·lectiu, però sense uniformitzar ni els costum s, ni les particularitats lingüístiques. Som illes i hem de reflectir-ne la diversitat, potenciar-la com a riquesa que és. A les quatre illes hi ha històries i personatges interessants. Podria posar com a exemple Formentera, la illa més petita i, en canvi, atreu una atenció immensa per part del món. La nostra ràdiotelevisió ha de potenciar l’aspecte emocional, ha d’olorar i transmetre l’aroma de les Illes.

Des que va assumir la direcció general de l’ens, ha fet una sèrie de gestos que comencen a fer visible el canvi. Només dos dies després, IB3 tornava a emetre una pel·lícula en català. Què més podrem veure aviat?

És cert que és un gest tornar a emetre ja de tot d’una una pel·lícula en català i que, a més, fos Pa negre, del director mallorquí Agustí Villaronga. De moment són gestos, la maquinària d’IB3 i de l’administració pública és molt feixuga i per qualsevol cosa es necessiten setmanes, papers i tràmits que ho enlenteixen tot. Però bé, aquest va ser un gest com ho han estat el fet d’anar, de bon primer dia, a saludar el personal d’IB3 ràdio acompanyat de la consellera Esperança Camps, que no només tenia la competència sobre IB3 en aquests moments de canvi, sinó que també és una periodista que, com els de Televisió de Mallorca, es va quedar sense veu i sense imatge quan va ser tancat Canal 9. També he volgut que es vegés el canvi en el nomenament d’una periodista de base de la casa, Mar Cerezález, com a directora d’IB3 Ràdio.

Ja sap qui dirigirà IB3 Televisió?

Sí, ho sé, és un fitxatge nou, però encara no ho puc dir. Se sabrà, supòs, aquesta setmana que ve. Sí que puc dir que és un professional, que coneix bé aquest món i que aviat s’incorporarà a l’equip directiu d’IB3.

Internalitzarà els informatius?

Som molt conscient que l’ideal és que els informatius d’una radiotelevisió pública depenguin de la pròpia cadena i que sigui una plantilla estable. En aquests moments, la única cosa que puc dir és que assumesc el compromís de mirar com ho podem fer perquè això sigui possible.

Ha dit abans que no consentiria pressions polítiques. Aquests canvis els fa amb total llibertat?

Una prova de la capacitat de decisió que tinc és que, fa un parell de dies, davant gent, la presidenta del Govern, Francina Armengol, va dir que havia sabut per un tuit que Mar Cerezález seria la directora d’IB3 Ràdio. Una altra prova seria que, després de quatre anys de vet, hem recuperat la transmissió en directe de les preguntes de control al Govern en el Parlament. A la passada legislatura no interessava que s’emetessin aquestes preguntes de control. Mirau, sent que m’han donat tot el marge i la llibertat que és possible dins un òrgan públic que ha de passar una sèrie de tràmits.

Per on passa la transformació d’un mitjà de comunicació perquè pugui estar en sintonia amb els nous temps?

Els nous temps són l’actualitat, i tot mitjà de comunicació ha d’estar obert a aquest ventall, que és d’una gran amplitud i diversitat. Avui ja duim la ràdio i la televisió a la butxaca, com també hi duim la biblioteca universal, tots els diaris del món, els documents que necessitam, els receptaris per preparar un bon dinar, la previsió del temps i milions de coses més. Cal tenir una narrativa transmèdia, amb relats paral·lels i diferents per a cada suport. I un mitjà autonòmic com IB3 serà important en la mesura que tinguem la capacitat de ser globals des del nostre món.

Ha esmentat els retalls en el pressupost, que són importants. Com ho pensa fer per salvar aquest escull quan, a més, hi ha un sector audiovisual que confia que IB3 pugui contribuir a consolidar-lo com a indústria que és?

Com he dit abans, haurem d’exercitar la imaginació, no tinc cap dubte que en tenim. També haurem de cercar socis externs. I sí, ens volem implicar amb la indústria audiovisual i que ens donem suport. Però IB3 no en pot ser l’únic client, sinó una plataforma que contribueixi que aquesta indústria estigui al món. Han de vendre a fora i, en la mesura que pugui, els ajudaré a fer-ho. Hi ha molts projectes que podem fer plegats i que es poden vendre més enllà de les Illes.

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va proposar la creació d’un consorci format per la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), IB3 i la CCMA. ¿Creu que, articulat d’una manera o altra, hi ha d’haver un espai comú de comunicació en català?

Que hi ha de ser és una obvietat. Som més d’11 milions de catalanoparlants, som veïns, propers, i compartim una cultura comuna. Aprofitar aquest espai de comunicació comú és el primer pas per ser globals, universals. Hem de col·laborar, compartir, coproduir, des dels doblatges de les pel·lícules fins a programes concrets. Aquesta col·laboració s’havia aturat per una decisió política dels antics governants de les Illes. Però des del moment que vaig contactar amb el president de la CCMA, Brauli Duart, vaig trobar una gran disposició i interès a restablir la col·laboració, en la proporció que cadascú pugui. Vaig telefonar a Duart i tot d’una s’hi va posar amb un gran ànim col·laborador. Era un divendres horabaixa i es ponia el sol.

Fa poc més d’una setmana que a les Balears tornam a veure els canals 33, Super3 i el 3/24, que l’anterior Govern va decidir apagar. No són poques les veus que opinen que IB3 també s’hauria de poder veure a Catalunya, ¿què ens en pot dir?

Que es tornin a veure els canals catalans a les Illes ha sigut una decisió de l’actual Govern Balear. I IB3 ho ha fet possible cedint una part de la seva banda. Hi hem estat d’acord i ho hem facilitat, sense pensar que puguem ser competència. Ells també poden fer-ho, només han de trobar una freqüència, i nosaltres n’hem cedides dues. Esperam que es respecti la reciprocitat i que IB3 es pugui veure a Catalunya.