28d’agost de 2014. Pels carrers de Ciutadella un grup de gent camina amb timidesa. A l’aeroport de Maó, un altre grup de persones es presenten entre elles. Han arribat allí de les 4 illes per viure un moment forjat els darrers dos anys. És la presentació del document de pacte educatiu de Menorca Edu 21.
Al dia següent, al matí, aquest grup de gent es troba en un entorn idíl·lic: les Salines de Fornells. Aquesta vella salinera vol produir de nou or blanc gràcies a l’empenta d’una jove emprenedora. La comparació és inevitable: aquest grup que allí aterra intenta generar algun aspecte positiu dins una legislatura convulsa.
En aquest marc incomparable i davall un sostre que en altre temps degué conservar tones de sal, seuen al voltant d’una taula gent d’arreu de les illes, amb la mirada serena i comandats pel director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, que hi posarà el seu granet d’experiència i saber fer. Hores després, marcats els punts comuns i els aspectes que allunyen les parts, surt una declaració, un autèntic registre d’intencions que marcarà el full de ruta dels futurs mesos: la declaració de ses Salines de Fornells. El document fundacional d’Illes per un Pacte. En aquella hora d’aquell dia hi havia la representació dels amfitrions de Menorca Edu 21, del Cercle per l’Educació, de l’Assemblea de Docents, de la Plataforma Crida, de la UIB, de COAPA, i de Pitiüses per l’Acord Educatiu.
Tothom tornà a la seua illa. Sempre quedaria a dintre dels esperits una empenta, una espurna, una força que acompanyaria un procés llarg i difícil.
Establir un funcionament amb un mar per mig no era cosa fàcil. Les noves tecnologies ajudarien a creuar l’aigua, però veure’s les cares era necessari. Entre uns mitjans (videoconferències, mails, missatgeria...) i els altres (trobades presencials a cada una de les illes) es va anar construint un document ple de referències, estudis, experiències i comparacions amb altres països. A poc a poc, el conjunt agafava forma. El primer resultat fou un document de més de 130 planes.
Hores i hores de discussions quedaren amagades darrere del paper, com el titellaire que mou el seu titella. Sempre present, sempre invisible. Aquest document original, com unes matrioskes russes, s’obria per descobrir a dintre d’ell un altre document on es busqués la base d’un pacte, els elements essencials que el definirien.
Paral·lelament, es continuaven fent tasques que complementaven el procés. A cada illa, les assemblees, conferències, cicles i taules rodones se succeïen. En un degoteig constant, totes aquelles entitats relacionades amb el món educatiu s’anaven adherint i fent les seues aportacions als successius esborranys que conformarien el camí cap al document de consens final.
Arribà el moment de cercar el suport dels partits polítics que havien d’entendre que aquests procés hauria de ser l’habitual en el món de l’educació: de baix per a dalt i des del consens, la cessió i la recerca d’acords. Com ens agradaria que els moments tensos i les discussions més complicades entre entitats tan diverses s’haguessin retransmès en directe a totes les illes i, així, que tothom pogués entendre el vertader esperit d’aquest pacte!
Passades les eleccions i amb el nou panorama polític, els partits adherits a IxP, que han obtingut representació, són majoria parlamentària: PSIB, MÉS, MÉS per Menorca, PI, Podem Eivissa i Gent per Formentera (30 diputats/des). A banda, també hi estan adherits altres partits com Guanyem, EU Menorca, Gent per Eivissa i Esquerra Republicana IB. Una fita històrica, però no suficient. El principal objectiu d’Illes és clar: “El pacte educatiu ha de tenir com a criteri bàsic l’estabilitat del sistema educatiu, de manera que els fonaments científics i normatius no depenguin de la conjuntura política del moment”. Per això necessiten el PP, Podem Mallorca, Podem Menorca i Ciutadans, i per tant continuaran mantenint totes les trobades que calguin. I en això continuen els esforços d’aquell grup de somiadors que visitaren Menorca un mes d’agost.
Avui es fa una passa més. Important, però no definitiva. El govern signa el document i el trasllada al CEIB perquè continuï el treball que culminarà en el seu viatge al Parlament de les Illes Balears. Les voluntàries i voluntaris continuaran treballant incansables i amb l’esperit de ses Salines dins el seu cor. Han arribat lluny. No suficient, però. En aquest camí sempre hi ha perills i s’haurà d’estar a l’aguait. Només esperam que els partits estiguin a l’altura de la comunitat educativa.
