Les necessitats especials tindran prioritat màxima

PalmaEl Consell de Govern va aprovar divendres el projecte de llei d’accessibilitat universal, una norma que, segons va explicar el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, no només beneficiarà els col·lectius amb necessitats especials, sinó tota la ciutadania, “en el sentit que l’augment progressiu de l’esperança de vida comporta que augmentaran els problemes d’accessibilitat”.

El text que ara serà remès al Parlament és un cúmul de mesures i obligacions que inclou un règim sancionador (amb multes d’entre 300 i 300.000 euros) i que intenta posar fi als problemes d’accessibilitat. Així, per exemple, estipula l’obligació que l’Administració disposi d’intèrprets del llenguatge de signes.

En aquest sentit, Pons assenyalà que es fomentarà la cita prèvia per assegurar que tots els ciutadans amb necessitats especials puguin ser atesos de manera convenient. Pel que fa a situacions d’urgència, com les hospitalàries, Pons va afirmar que preveia tancar convenis amb associacions per assegurar l’assistència més ràpida possible en aquest tipus de casos, que va qualificar de “prioritat màxima”.

La manca d’intèrprets als serveis d’urgències dels hospitals és una de les principals queixes del col·lectiu sordmut.

El personal que faci el servei d’ atenció al públic en qualsevol administració hauran de tenir una formació específica per poder atendre persones amb discapacitat, una mesura que, segons va comentar Pons, està enfocada, prioritàriament, als conductors del transport públic.

A banda dels treballadors, les administracions també tindran la seva responsabilitat. A partir del moment en què s’aprovi definitivament la llei, disposaran d’un any per elaborar i aprovar un pla d’accessibilitat amb la dotació pressupostària corresponent.

Aquesta obligació inclou des de les conselleries fins als ajuntaments. Pons ja va avançar que “caldrà mancomunar serveis amb els ajuntaments” una vegada es desenvolupi el reglament de la llei.

El projecte de llei d’accessibilitat inclou altres tipus de mesures.

Espais públics i edificis

Les noves edificacions han de ser accessibles

Els instruments de planejament urbanístic han de preveure les mesures pertinents per garantir l’accessibilitat universal en els espais urbans d’ús públic; fins i tot, en els espais naturals s’han de garantir itineraris i serveis accessibles.

Les edificacions de nova construcció d’ús públic-tant de titularitat pública com privada- han de ser accessibles.

Pel que fa a habitatges protegits, se n’ha de reservar un percentatge del 4% per a les persones amb mobilitat reduïda, tant si és una promoció pública com privada. En aquests casos, cal dir que accessibles ho han de ser sempre i que un percentatge haurà d’estar adaptat.

Els locals d’ús públic superiors a 100 metres quadrats hauran de ser accessibles. Aquesta mesura inclou els bars i restaurants.

Transports

Se n’ha de garantir el desplaçament

Tant els mitjans de transport com les seves instal·lacions i espais comuns han de ser accessibles per a persones amb qualsevol discapacitat. El seu desplaçament en transport públic ha d’estar garantit. També han de ser accessibles els sistemes d’informació i atenció al públic en el transport.

Espais naturals

Respecte i dret a gaudir per a tots

En els espais naturals, allà on es desenvolupin activitats destinades a l’ús públic, s’han de preveure itineraris i serveis accessibles, en els casos i de la forma que sigui tècnicament possible, de manera que es combini el respecte al medi amb el dret de totes les persones a gaudir de la naturalesa, en les condicions bàsiques d’accessibilitat establertes.

Senyalització i informació

Fins i tot en espais naturals de titularitat pública

La senyalització i la informació han de ser accessibles per a tothom, de manera que tant en interiors com en exteriors -fins i tot en els espais naturals de titularitat pública- qualsevol persona pugui rebre la informació i comprendre-la de manera autònoma. Es preveu també l’obligatorietat que els estudis de seguretat i els plans d’emergència incloguin procediments d’avís i mitjans de suport a les persones amb discapacitat.

Accés en els productes

Per tal d’eliminar barreres que

no són físiques

El projecte de llei té en compte que hi ha barreres que no són físiques però que resulten igualment importants perquè impedeixen l’accés normal de les persones amb determinades discapacitats a diferents productes.

A tall d’exemple, el text recull que tots els productes perillosos, farmacèutics o alimentaris amb data de caducitat han d’incorporar un etiquetatge o sistema alternatiu que permeti que hi puguin accedir les persones amb discapacitat visual. Així mateix, hi ha d’haver etiquetatge fàcil per a les persones amb alguna discapacitat cognitiva, segons recull el text.

Comunicacions

Internet i subtitulació dels mitjans públics audiovisuals

El projecte inclou l’obligatorietat que la informació que proporcioni l’Administració sigui accessible a través d’internet i també que es prevegin les condicions d’accessibilitat en les activitats d’oci, esport, lúdiques i culturals que es duguin a terme.

D’altra banda, els mitjans de comunicació audiovisuals han d’anar incorporant sistemes d’audiodescripció, subtitulació i llenguatge de signes per fer accessible la programació.

El conseller Marc Pons es va mostrar satisfet del fet que es compleixi un dels acords de legislatura i va recordar que la llei anterior datava de 1993. “És una bona llei, però ja fa vint-i-quatre anys que es va elaborar i els temps canvien”, va assenyalar.