KNOCK OUT
Misc 11/03/2017

Sonata per a Dorotea

Beethoven la considerava la millor intèrpret de les seves composicions

i
Mònica Planas
2 min
Sonata per a Dorotea

Ludwing van Beethoven va dedicar la seva Sonata 28, opus 101, en la major a la seva alumna avantatjada, Dorotea Ertmann. D’això ha fet ara dos-cents anys. Nascuda el 1778, era filla d’un ric industrial d’Offenbach. Amb vint anys, els contactes familiars la van portar a conèixer el compositor, que li va començar a fer classes de piano. Beethoven de seguida va notar l’enorme talent de Dorotea. El seu vincle es va mantenir per sempre més, fins al dia de la mort del compositor.

Ell, carinyosament, l’anomenava “santa Cecília”, patrona dels músics perquè diuen que la màrtir va cantar a Déu mentre moria. Anton Schindler, que a part d’alumne va ser el secretari personal de Beethoven i el seu primer biògraf, va deixar constància del virtuosisme de Dorotea Ertmann tocant el piano: “Ella va ser capaç de captar les intencions més ocultes de Beethoven, com si s’haguessin escrit davant dels seus ulls. Es distingia per l’expressió de gràcia i la tendresa, però també pel sentiment i la profunditat. Sabia donar a l’esperit de cada frase el moviment adequat i casar un moviment amb l’altre amb un art que semblava que tot fos natural i estudiat. El mateix Beethoven estava meravellat”. Ertmann era, a ulls del seu compositor, la seva millor intèrpret.

Quan Beethoven componia la Sonata 28 corrien temps difícils per a ell. Europa vivia embriagada pels èxits de Rossini i el músic alemany no se sentia capaç de competir-hi. La seva sordesa li impedia afirmar-se davant del públic com un músic virtuós, com a improvisador o com a director d’orquestra. Les seves obres estaven desapareixent dels grans concerts. Dorotea el va ajudar organitzant a casa de Czerny (l’altre gran intèrpret de Beethoven) concerts de música de cambra cada diumenge, d’onze a una del migdia, durant tres anys.

Dorotea vivia a Viena. Han transcendit en les biografies del compositor alguns malentesos artístics entre Ertmann i Beethoven. De vegades s’enfadaven, i més tard Beethoven s’hi disculpava per carta. L’afecte era mutu i profund.

En una carta escrita el 23 de febrer del 1817, ell li comunica la seva decisió d’obsequiar-la amb la seva última Sonata: “¡La meva estimada Dorotea-Cecília! Accepteu ara el que tantes vegades us he dedicat amb el pensament i que sigui una prova de la meva devoció pel vostre talent i la vostra persona”.

Dorotea va explicar a Mendelssohn una vivència que fa evident el vincle d’estima entre ells. Dorotea estava casada amb un militar, el capità imperial Stephan von Ertmann. Ella s’havia quedat embarassada però va perdre el primer fill en el part. Beethoven no va gosar anar-la a visitar quan va saber la terrible notícia. No sabia què dir-li. Passats els dies prudencials, finalment el compositor la va convidar a casa. En veure’s, Dorotea es va posar a plorar desconsoladament. Beethoven li va dir: “A partir d’ara, tu i jo parlarem amb la música”. I Beethoven va tocar el piano durant una hora llarga. “I així m’ho va dir tot i em va consolar”, va explicar ella.

stats