Els fabulosos deu

La tecnologia connectada s’ha convertit en part essencial de les nostres vides. Gran part del que fem dia i nit en depèn. Telèfons, ordinadors, tauletes, roba intel·ligent, electrodomèstics, vehicles, màquines industrials, comunicacions digitals, oci, ensenyament o salut, res ja no funciona bé sense interconnexió. Per tant, les decisions que prenen les empreses més poderoses i els seus directius sobre la tecnologia marquen en gran mesura com vivim. Qui decideix com és aquest univers omnipresent que ens atrapa i que també ens fa la vida més fàcil? La llista dels personatges més importants o influents és molt subjectiva. Aquesta n’és una, la nostra, però n’hi pot haver moltes altres segons qui i com la faci.

Sergei Brin / Larry Page

Edat: 42/43.

Fortuna: 34.800 milions / 35.600 milions.

Càrrec: Fundadors de Google. Avui Sergei Brin és director de projectes especials de la companyia, mentre que Larry Page n’és el director executiu.

El perquè: El conglomerat d’empreses que formen Google la converteixen en la companyia de serveis digitals més implantada al món. Només el correu Gmail té més de mil milions d’usuaris actius cada més. Entre el 90% i el 95% de les cerques a internet es fan amb motor de Google, que té gairebé 1.200 milions d’usuaris únics. A més, el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils, l’Android, el fan servir gairebé 1.500 milions de persones a través de marques com ara Samsung, Sony, LG, Huawei i Lenovo. Està instal·lat en 8 de cada deu mòbils.

Les decisions que prengui Google, per tant, influeixen també en com rebrem els correus electrònics, els avisos de les reunions professionals que tinguem o els itineraris que farem quan anem d’un lloc a altre. Tot i ser el tretzè i catorzè homes més rics del món, les vides quotidianes de Brin i Page no s’han desorbitat per l’èxit. Sergei Brin segueix donant centenars de milions a fundacions que busquen la cura del Parkinson perquè sospita que ell n’acabarà tenint, com la seva mare, Eugenia. Encara mantenen les regles d’or que van fixar als inicis, com ara la de no ser el dimoni (“ Don’t be evi l”), que encara és el seu mantra, i que es tradueix, per exemple, a no admetre anuncis d’armes o alcohol d’alta graduació en la publicitat del seu cercador, la base de tot el negoci de Google.

Jimmy Wales

Edat: 49.

Fortuna: Un milió de dòlars.

Càrrec: Cofundador de Wikipedia, president de Wikia, Inc.

El perquè: Els diners no sempre són essencials per obtenir influència i importància. És el cas de Jimmy Jimbo Wales. El lloc web que va cofundar, la Wikipedia, pretenia ser la representació de l’accés gratuït i lliure al coneixement universal de tota persona connectada. I ho va aconseguir. Quinze anys després de la seva creació, l’enciclopèdia lliure té més de 5,3 milions d’articles en una trentena de llengües i és un dels cinc llocs més visitats d’internet. És la primera font d’informació de la majoria d’internautes, més enllà dels problemes de fiabilitat o la controvèrsia d’alguns dels seus articles. Wales ha assolit el seu objectiu professional altruista però no ha aconseguit esborrar la fama d’amant dels luxes exorbitants ni la de tenir un caràcter irascible i venjatiu. La fundació que presideix, Wikimedia, li va haver de retirar la targeta de crèdit empresarial perquè l’havia fet servir per pagar-se massatges de luxe i ampolles de vi de 600 euros. Fa per a l’home que va fer famosa la frase de “si ets bo en una cosa, no la facis de franc”. La seva exparella, la periodista política Rachel Marsden, es va assabentar per la mateixa Wikipedia que Wales havia tallat amb ella. Suposadament va ser el mateix Jimbo qui va ordenar que ho publiquessin, trencant així una de les regles bàsiques de la Wikipedia: mantenir-se imparcial respecte de tot el que publica.

Mark Zuckerberg

Edat: 32.

Fortuna: 49.400 milions de dòlars.

Càrrec: Cofundador, president i director executiu de Facebook.

El perquè: En vuit anys Zuckerberg ha aconseguit que més de mil sis-cents milions de persones hagin dipositat una part important de les seves vides als servidors de Facebook i hagin signat un contracte on diu que l’empresa pot fer-ne gairebé l’ús que vulgui. Fotos, vídeos, dades personals o de localització, tot ho cedim voluntàriament a la xarxa social. És el paradís de qualsevol publicitari i ha fet que el valor de mercat de la companyia superi els tres-cents mil milions de dòlars. L’home que sempre vesteix igual, com Steve Jobs i Albert Einstein, pren decisions que afecten un quart de la població mundial. L’ús de Facebook és tan gran que gairebé la meitat del tràfic de dades mòbils dels països avançats el genera Facebook. La gran influència de l’home de mirada espantadissa, però, deriva també de la seva filosofia: està capficat a fer arribar l’accés a internet lliure i gratuït a totes les persones arreu del món, fins i tot fent servir drons si cal. Al final, aquell adolescent fascinat per la literatura dels clàssics grecs, que va consignar en el formulari d’accés a la universitat que llegia llatí i grec antic, aconseguirà fer realitat el somni de convertir-se en l’Ulisses digital del segle XXI.

Tim Cook

Edat: 55.

Fortuna: 785 milions de dòlars.

Càrrec: CEO d’Apple.

El perquè: La implantació mundial de l’empresa que va fundar Steve Jobs és enorme i té més de mil milions de dispositius actius que es comuniquen a diari amb la botiga i els servidors d’Apple. Les decisions que pren la cara més amable de la tecnologia afecten la vida quotidiana de gairebé una vuitena part de la població mundial. Si l’alarma del mòbil ens despertarà d’una manera o una altra o com llegirem les xarxes socials a través de l’iPad, per exemple, té a veure amb el que pensi i faci Tim Cook. La seva personalitat perseverant i la seva paciència zen (imprescindible per suportar Steve Jobs) el van portar a la cúpula de la segona empresa més valuosa del món després de Google. La seva valentia l’ha portat a reconèixer en públic la seva homosexualitat. La seva filosofia de vida, senzilla i planera, l’ha fet portar una vida quotidiana gelosament secreta respecte als detalls més privats.

Anonymous

Edat: Indeterminada.

Fortuna: ---

Càrrec: Legió.

El perquè: Aquest col·lectiu, que actua com un eixam d’abelles, ha aconseguit que ningú se senti prou segur ni prou impune. Anonymous s’ha convertit en un contrapoder nebulós, intangible, que s’ajunta per atacar i es dispersa per desaparèixer. De vegades seguint objectius de justícia social o política i d’altres pel mercantilisme més il·legal i salvatge. Han castigat sense judici multinacionals, governs i personalitats. Operen tombant les mesures de seguretat dels equips que ataquen i entrant als sistemes, on regiren i revisen la informació que hi ha i la fan pública per al coneixement social. Altres vegades la roben per vendre-la al mercat negre. Com que no són una organització, tothom pot formar-ne part. Fins i tot sense ser-ne conscient, perquè Anonymous fa servir per als seus atacs ordinadors infectats de centenars de milions d’usuaris que ni tan sols ho saben. Per això la legió, com els agrada anomenar-se, forma part d’aquesta llista, perquè les decisions que prenen afecten els poders més importants del món.

Susan Wojcicki

Edat: 48.

Fortuna: 350 milions de dòlars.

Càrrec: CEO de YouTube.

El perquè: Tot i ser propietat de Google, YouTube té entitat pròpia i s’ha convertit en l’opció principal de tota una generació per informar-se de les coses més quotidianes. Tutorials, clips musicals i canals personals són d’ús diari a tot el món. El 90% dels internautes consumeixen vídeo online i gairebé la meitat ho fan a través de YouTube. La plataforma de vídeos té més de mil milions d’usuaris i fins i tot els mitjans de comunicació tradicionals han hagut de penjar-hi els seus continguts per arribar a les generacions joves, que miren poc la televisió convencional. Susan Wojcincki, la dona que ja va néixer a Silicon Valley i que va entrar a treballar a Google amb setze anys, pren decisions que no només afecten els usuaris, sinó també els que hi publiquen, com ara artistes, periodistes, anunciants, universitats i fins i tot governs de països d’arreu del món. Ha aconseguit que YouTube sigui una segona finestra al món, que està oberta al costat de la televisió tradicional. I que tot això segueixi sent de franc.

Michael S. Rogers

Edat: 57.

Fortuna: Desconeguda.

Càrrec: Almirall de la marina nord-americana, cap del cibercomandament dels EUA, dependent de la NSA.

El perquè: La unitat que dirigeix té el poder legal de controlar qualsevol delicte digital tant al territori dels Estats Units com a fora, si consideren que afecten interessos nord-americans. Format en criptografia, va ser el responsable de dissenyar els atacs informàtics dels EUA durant la Guerra de l’Iraq com a encarregat de dirigir el cibercomandament de la marina. El seu departament és responsable en gran part de la recopilació i classificació massiva de dades personals de ciutadans. La ciberguerra avui dia es basa en la informació i la NSA, a través del comandament cibernètic, fa servir una amplíssima i variada quantitat de mecanismes de naturalesa més o menys legal per saber-ho tot de persones, empreses i dirigents mundials, com va demostrar Edward Snowden. Michael S. Rogers té el poder de saber-ho gairebé tot de tothom i només la legalitat actua, de vegades, com a fre.

Satya Nadella

Edat: 49.

Fortuna: Desconeguda.

Càrrec: Director executiu (CEO) de Microsoft

El perquè: Més de mil cinc-cents milions de persones són usuaris habituals de Windows. El 85% dels ordinadors del món el fan servir. Quatre-cents milions de persones fan servir cada dia Outlook, el sistema de gestió de correu electrònic de Microsoft, i l’Office té 1.200 milions d’usuaris. Si el Windows es paga o és de franc, com ens arriba el correu electrònic o com escrivim els textos en Word o els fulls de càlcul en Excel depenen, en gran mesura, de Satya Nadella. Ara també en depèn com 400 milions de persones surten al mercat laboral. La compra de Linkedin per part de Microsoft respon a la idea de Nadella que la cerca d’ocupació es farà cada vegada més a través d’internet. I vol dominar aquest mercat. És una de les claus del poder d’aquest home, apassionat de la poesia i el criquet i defensor de la família tradicional.

Jeff Bezos

Edat: 52.

Fortuna: 64,1 mil milions de dòlars.

Càrrec: Fundador i director executiu d’Amazon.

El perquè: Ha encapçalat la revolució del comerç digital que ha fet que els usuaris d’internet ja trobin la compra online una pràctica segura i avantatjosa respecte al comerç tradicional. Amazon té un valor de 62.000 milions de dòlars i ven anualment per valor de 107.000 milions. Les decisions de Bezos afecten centenars de milions de consumidors i venedors. I també els comerciants tradicionals, per als quals Amazon s’ha convertit en el rival més temible. Bezos, el nen que va instal·lar una alarma elèctrica a la seva habitació perquè no hi entrés ningú sense el seu coneixement, va començar venent llibres per internet i avui és una de les figures més poderoses del món de la tecnologia. No sense polèmica. Les males condicions laborals dels treballadors d’Amazon han sigut denunciades per diversos reportatges d’investigació. Però ningú hi pensa quan veu els formidables preus i la senzillesa de comprar amb un sol clic.

Limor Fried (ladyada)

Edat: 36.

Fortuna: ---

Càrrec: Fundadora de l’empresa Adafruit.

El perquè: En el món digital no tot són marques comercials, negoci, guanys i objectius de màrqueting. Internet també va sobre el coneixement, la lliure circulació de la informació i la col·laboració desinteressada per enriquir-se mútuament. I Limor Fried, a qui li agrada que l’anomenin Lady Ada, és una de les abanderades del moviment de software i hardware obert i lliure. Enginyera al prestigiós MIT i primera informàtica que va aparèixer a la portada de la revista Wired, va crear l’any 2005 l’empresa Adafruit, que facilita recursos als usuaris per construir ells mateixos ginys electrònics i cibernètics. És la pionera del moviment maker i li agrada definir Adafruit com una “empresa educativa amb una botiga de regals a la sortida”. Tot i la preeminència de les grans marques comercials, encara queda una part dels internautes que vol viure fora de la filosofia del mercantilisme i dins dels paràmetres sostenibles, solidaris i col·laboratius del moviment de l’anomenat open source.