Un pont piscina al Besòs i altres idees de bany urbà
UN PONT DE VIANANTS A LA DESEMBOCADURA DEL BESÒS QUE incorpora una piscina amb aigua de mar. Véns del Fòrum i un cop arribes al riu et poses el banyador i el travesses nedant mentre mires la vegetació i les aus del delta i el parc fluvial i disfrutes del mar al fons. Després segueixes a peu per la passarel·la ajardinada fins al parc i enllaces amb la platja de Sant Adrià fins a Badalona. No és real. Tampoc respon a cap encàrrec ni és un projecte que s’estigui estudiant. “És una idea utòpica que va sorgir després que ens demanessin un projecte sobre Barcelona relacionat amb els banys urbans”, explica Borja Ferrater, un dels socis d’OAB, el despatx d’arquitectura que dirigeix el seu pare, Carles Ferrater. Va ser ell qui va obrir el camí recordant una frase de l’arquitecte experimental John Cedric Price quan li demanaven consell per fer un pont a Londres. “Ell va dir: «No em demanis un pont, demana’m una manera d’anar d’una part a l’altra del riu»”, recorda Borja Ferrater, i amb aquesta premissa van pensar en aquest original pont piscina, que aporta un element lúdic al que seria, diu, una manera de resoldre la mobilitat de la zona i contribuir a la remodelació d’una zona que ara, a més, amb tot el projecte al voltant de les Tres Xemeneies, s’ha posat al centre del debat urbanístic de la ciutat.
De fet, tot i que és una idea com bé diu “romàntica”, Borja Ferrater reconeix que li agradaria que fos un element que provoqués un cert debat entre veïns i administracions en relació a les possibilitats de fer algun tipus d’intervenció a la zona. “Es podria incloure un carril per a bicis o modificar-ne el disseny, però ens agradaria poder participar en el que es pogués fer en aquesta zona”, diu. De moment, pel que sembla, el planejament de la zona que s’està iniciant no preveu una passarel·la de vianants a la desembocadura per preservar aquesta àrea natural, de manera que el més plausible seria adequar i millorar el passos per a vianants i bicicletes al pont del tren, situat més amunt.
El projecte dels Ferrater, però, és provocador i estimulant, encara que pugui semblar en principi poc realista -les cues de locals i turistes per tirar-se a la piscina podrien resultar perilloses- i potser inoportunament cool en uns barris de gent treballadora que no reclamen sofisticacions sinó més espai verd i un accés al mar tranquil i segur. S’exposa aquests dies a l’exposició Capbussó urbà, a la Roca Gallery Barcelona, amb altres projectes realitzats o projectats en ciutats com Londres, Nova York, Berlín i Copenhaguen. “En lloc d’intentar fer net tot el riu, per què no comencem per un tros petit?” La frase -del grup Family & Play, autors del projecte Plus Pool-reflecteix l’esperit d’aquests projectes, que volen recuperar els rius o els espais portuaris contaminats per a l’ús lúdic dels ciutadans. El seu consisteix a instal·lar un complex flotant de quatre grans piscines en forma de creu enmig del Hudson al seu pas per Nova York. Va començar com una idea boja, però ja ha recaptat a Change.org 275.000 dòlars per posar en marxa una primera fase experimental aquest mateix mes d’agost.
El projecte per a Londres, Thames Baths, de Studio Octopi, pretén situar una sèrie de banys públics en diversos llocs del Tàmesi en ple centre urbà, un concepte molt similar al de Berlín, Flussbad, de Realities:united, que projecta utilitzar un dels canals al voltant de l’Illa dels Museus per, un cop purificada l’aigua, fer-lo accessible al bany a través d’unes senzilles escales i plataformes.
El model Copenhaguen
Quasi tots els projectes incorporen elements de sostenibilitat i de tractament de les aigües realitzats utilitzant filtratges i plantes específiques. Tanmateix, el que va motivar la comissària de l’exposició, Jane Withers, i el que ja és una realitat són elsHarbour Baths de Copenhaguen, en funcionament des de fa més d’una dècada i que han permès recuperar espais del port de la capital danesa per al gaudi ciutadà. De fet, es tracta d’una gran operació motivada pel trasllat de les instal·lacions portuàries a d’altres indrets que van deixar al centre de la ciutat una gran àrea lliure que, fa uns anys, estava molt contaminada i en mal estat. Amb una forta inversió i amb molta voluntat política, l’objectiu ha sigut transformar aquesta àrea en una gran zona verda pública que afavoreixi l’ús lúdic i d’esbarjo dels ciutadans. L’aigua del port està prou neta per permetre quasi sempre el bany, i així el que havia sigut una claveguera s’ha convertit en un lloc de reunió i esbarjo de la població. Sembla que Copenhaguen s’està situant com a la nova referència mundial de l’urbanisme. Sostenibilitat i cura del que és públic, aquest és el seu model.
