12/02/2017

El recolliment del miserable

2 min
El recolliment del miserable

Encara que al Barroc la pintura va acollir sovint escenes costumistes que reflectien la vida del poble, no va ser fins al segle XIX que l’art europeu va voler recollir la misèria social. Coincidint amb la Revolució Industrial i amb l’eclosió dels moviments revolucionaris els artistes van expressar de manera creixent la pobresa de molts sectors de la societat. Des del Romanticisme, amb artistes com Goya i Géricault, fins al realisme de Courbet, el patiment dels miserables va ocupar un espai cada cop més ampli en l’escena artística. En general, els artistes van captar la situació de les classes populars al medi urbà, però hi va haver grans pintors, com Millet, que van immortalitzar el dolor i la fe dels camperols. L’Àngelus és, en aquesta qüestió, un gran manifest.

Juntament amb L’Àngelus tinc una pintura preferida que transmet també la fe i el dolor, en aquest cas dels pescadors. Es tracta d’un oli de dimensions considerables, El pobre pescador, pintat per Pierre Puvis de Chavannes el 1881. És un oli però sembla un mural, ja que Puvis de Chavannes, un artista que va despertar opinions molt contradictòries en la seva època, era en realitat un muralista que s’inspirava en les pintures murals de finals de l’Edat Mitjana. Molts impressionistes l’acusaven de conservador però, en canvi, va ser elogiat per Gauguin i, sobretot, per Picasso.

Considero que El pobre pescador és una pintura extraordinària, comparable a l’obra mestra de Millet. El motiu del pescador vidu i els seus dos fills en un paisatge desolat és tractat amb una profunditat estremidora malgrat que, precisament, Puvis de Chavannes va ser acusat de manca de profunditat espaial per haver abandonat la tradició de la perspectiva. No obstant això, és l’espai pla -l’antiperspectiva- i l’essencialitat de les formes el que atorguen un fort poder metafísic al quadre. Tot acompanyat d’uns colors d’una magnífica simplicitat. Dolor, fe i també misteri, perquè amb El pobre pescador Puvis de Chavannes pinta una de les obres més despulladament enigmàtiques del segle XIX. Un clarobscur verdós empara el recolliment del miserable.

stats