KNOCKOUT
Misc 03/03/2017

El secret de Sally Ride

Volia que se la valorés exclusivament com a professional. Ningú no n’havia de fer res, de la seva vida privada

i
Mònica Planas
3 min
El secret de Sally Ride

La primera nord-americana que va viatjar a l’espai es deia Sally Ride. Va néixer el 1951. De petita va pensar a dedicar-se al tenis professional, però la crítica d’un professor la va fer canviar d’opinió. Li va dir que la seva intel·ligència era massa científica però poc creativa, i que això seria un obstacle per dedicar-se a la física, que és el que li agradava. I es va doctorar en física. Tenia un currículum brillant. De les vuit mil candidates que van presentar-se a un anunci de la NASA, ella va ser una de les sis escollides i l’única que va viatjar a l’espai. A la NASA va conèixer qui seria el seu marit, Steve Hawley, astronauta com ella. El matrimoni va durar cinc anys.

El 1983 i el 1984 va viatjar a l’espai. Però en tots dos casos hi va haver una situació que la va turmentar: l’atenció que dedicaven els mitjans de comunicació a la seva vida privada. Sally Ride s’indignava quan veia que les preguntes que li feien tenien a veure amb la seva condició de dona: “¿Tens por que aquesta missió afecti els teus òrgans reproductius?”, “¿Ets de les que ploren quan les coses van malament a la feina?”, “¿Has pensat com t’ho faràs per anar al lavabo?”, “¿Et preocupa saber com et pentinaràs sense gravetat?” Decebuda, ella insistia que només se sentia el que era: una astronauta. El fet de ser dona eclipsava la missió, els mèrits professionals i els seus companys. Va declinar la invitació per ser entrevistada al xou de Johnny Carson, el de més èxit a la televisió en aquella època. No li agradava com Carson tractava les dones. De fet, Ride va mantenir sempre una actitud combativa pel que feia a la lluita pels drets de la dona. “¿Voldries ser un home?”, li preguntaven quan feia declaracions feministes.

El 1987 va deixar la NASA. Es va dedicar a la investigació científica i l’ensenyament, primer a la Universitat de Stanford i després a la de San Diego. Va formar part de la comissió d’investigació dels desastres espacials del Challenger i el Colúmbia.

Ride va muntar també una fundació per promoure la divulgació científica entre els nens, amb una atenció especial a les nenes, a qui considerava que es desmotivava en les aspiracions científiques.

El 2011 li van diagnosticar un càncer de pàncrees i disset mesos més tard va morir. L’obituari que va proporcionar la seva fundació revelava el que l’astronauta no havia volgut explicar mai: “A Sally Ride la sobreviu Tam O’Shaughnessy, la seva parella els últims vint-i-set anys”. O’Shaughnessy era amiga de la infantesa, havien jugat juntes a tenis. Era professora de psicologia a Stanford i sòcia de la seva fundació. Havien escrit sis llibres infantils juntes. La notícia va tenir impacte als Estats Units: la primera astronauta nord-americana resulta que era lesbiana i no se n’havien assabentat mai. La germana de Ride, que va deixar clar que O’Shaughnessy era una més de la família, va explicar aquell silenci: la Sally sabia que en les missions espacials s’exigia el compliment escrupolós d’uns estereotips socials. Qualsevol divergència com les desavinences dins d’un matrimoni o ser gai es consideraven elements desestabilitzadors de risc per a la missió. Ride volia que se la valorés exclusivament com a professional. Ningú no n’havia de fer res, de la seva vida privada. Però, en morir, va voler mostrar-se orgullosa de la seva condició esperant que la notícia ajudés en l’acceptació social dels drets dels homosexuals. Un gran pas per a la Sally, un petit pas per a la humanitat.

stats