Sozzani, Dries, Lindbergh: noms que fan gran el documental de moda
La tercera edició del Moritz Feed Dog suma més taules rodones i convida la fotògrafa Rose Hartman
BarcelonaUna Bianca Jagger radiant damunt d’un cavall blanc a Studio 54. Potser és una de les imatges més icòniques de la dècada dels setanta per tot el que representa. En canvi, poca gent sabria dir el nom de la fotògrafa que aquella nit de festa va immortalitzar la dona del líder dels Rolling Stones. O la que va capturar Andy Warhol fent-li una confidència a Lou Reed. O la que va donar testimoni de l’amor postadolescent entre Kate Moss i Johnny Depp. Es tracta de Rose Hartman, una professora d’institut que va canviar les aules per les pistes de ball i els backstage de moda. Gràcies al seu objectiu –intuïtiu i pròxim–, avui podem submergir-nos en la ' , el documental dirigit per Otis Mass, podem resseguir la vida i miracles d’una fotògrafa que sempre disparava des del rovell de l’ou.
“Rose Hartman va ser testimoni d’una època fascinant. Per això l’hem convidada, perquè volem que ens expliqui el que ha viscut en primera persona”, afirma Charo Mora, comissària del Moritz Feed Dog, el festival de documentals de moda de Barcelona, que arranca demà i acabarà diumenge. Una tercera edició amb onze títols en pantalla i més activitats paral·leles. “Un festival no és només l’exhibició de documentals. També és un lloc on passen coses, on hi ha una experiència col·lectiva. Per això hem potenciat les taules rodones i les sessions de preguntes i respostes com la que farà Rose Hartman acompanyada d’Otis Mass, el director angolès Coréon Dú o l’arxivera de Levi’s Tracey Panek. Volem que hi hagi diàleg amb el públic”.
Treballs de primera fila
Com en les anteriors edicions, el Moritz Feed Dog s’inaugura dijous amb un plat fort. “Ha costat molt portar el documental sobre Franca Sozzani, que va ser directora de Vogue Italia durant quasi tres dècades i que va morir el desembre passat. Però havia de ser a la programació sí o sí. És un dels documentals de l’any”, explica la comissària. El director de '' (2016) és el seu propi fill, Francesco Carrozzini, un testimoni privilegiat' per mostrar la trajectòria personal i professional de Sozzani, una dona “meitat àngel, meitat guerrera”, tal com la va definir el fotògraf Peter Lindbergh.
També s’han dedicat molts esforços a projectar 'Dries' (2017), el novíssim –i bellíssim– documental de Reiner Holzemer, que es cola en la desfilada número cent del venerat dissenyador belga Dries van Noten. “Les novetats que escollim estan justificades per la qualitat, com és el cas de 'Suited' (2016). En l’edició de l’any passat estava en postproducció, però aquest cop no se’ns ha escapat”, continua Mora. El documental de Jason Benjamin explica tot el que passa a Bindle & Keep, una sastreria transgènere situada a Brooklyn. I acabada la projecció, el dissenyador Ángel Vilda, de Brain & Beast, moderarà una taula rodona.
La construcció de la pròpia identitat també està latent en altres documentals com 'To be a Miss' (2016), que narra el periple de les joves veneçolanes que volen convertir-se en reines de la bellesa (amb sessió extra gràcies a la xerrada de la sociòloga Patrícia Soley-Beltran) o amb 'Bangaologia. The science of style' (2016), en què el polifacètic Coréon Dú explora les arrels del fenomen '' banga Coneixeu els sapeurs del Congo? Doncs els banga serien la versió angolesa d’aquests nous dandis, joves que ho basen tot en l’aparença.
Una visió polièdrica
“En aquest festival volem mirar la moda des de moltes perspectives: la dels fotògrafs, la de la identitat, la de la història, la de la sostenibilitat... Elaborem una programació equilibrada, que expliqui coses i sempre amb la idea d’obrir el debat amb el públic”, insisteix la comissària. Per això al Moritz Feed Dog també s’exhibirà 'Peter Lindbergh. The Eye' (Gero von Boehm, 2016), sobre el prestigiós fotògraf alemany, autor de la famosa portada de les supermodels que va publicar Vogue UK el gener de 1990. O el curt 'The 501 Jean. Stories of an original' (Harry Israelson, 2017), sobre la història dels icònics texans. O 'The first Monday in May' (Andrew Rossi, 2016), sobre tot el que eclipsa la festa que cada any organitza Anna Wintour al MET de Nova York. O 'Model' (Frederick Wiseman, 1980), una joieta vintage que dissecciona la professió de model. O '' Com? Mostrant la traçabilitat d’uns texans de Zara, des que es cull el cotó al Perú fins que es venen en una botiga de la multinacional a Estònia. Un viatge esgarrifós sobre el que després debatran diversos experts en moda sostenible.
