La producció científica de la Xina augmenta un 44%
Els mateixos científics xinesos demanen mesures per acabar amb el frau i la burocràcia
Pel que fa a la seva ciència, sembla que la Xina oscil·la entre la inseguretat i l’orgull. A la Xina el percentatge de l’economia dedicat a inversió en R+D s’ha més que doblat des del 2000, fins al punt d’arribar al 2,1% del PIB el 2014, just per sota de la mitjana dels països rics, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Ara bé, tenint en compte que el seu PIB s’ha triplicat, l’OCDE preveu que el 2019 la Xina serà el país que gastarà més en R+D. Pel que fa a articles científics publicats en anglès, la seva producció està només per sota de la dels Estats Units, i s’incrementa un 20% cada any.
La Xina hauria d’estar a punt de poder recollir alguns dels fruits de la seva gran inversió en ciència d’alt nivell.
Grans infraestructures
El radiotelescopi d’una sola antena més gran del món, que s’està construint a la província de Guizhou, està previst que s’inauguri aquest setembre. Els 500 metres de diàmetre del radiotelescopi Tianyan (un telescopi d’obertura esfèrica) ha convertit en minúsculs altres instruments semblants a tot el món. El següent més gran, el telescopi d’Arecibo, a Puerto Rico, té un diàmetre de 305 metres. La Xina també està construint el seu segon observatori subterrani de neutrins, a la província de Guangdong. I ha multiplicat per vint-i-cinc la investigació en matèria fosca al centre de recerca soterrat de Jinping, a la província de Sichuan, que es convertirà en el laboratori subterrani més gran del món. Són xifres espectaculars, i com ha demostrat el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) a Europa, en algunes àrees de la ciència la mida sí que importa. L’enorme àrea de recol·lecció del Tianyan, per exemple, implica que serà capaç de captar senyals de zones més profundes de l’espai. Naturalment, la Xina ja està parlant de construir un accelerador de partícules encara més gran que l’LHC.
També hi ha proves que indiquen que la qualitat dels treballs dels científics xinesos està millorant. Segons l’índex de Nature, la producció científica xinesa es va incrementar un 44% entre el 2012 i el 2015, cosa que situa el país segon, per sota dels Estats Units, que van veure com el seu índex queia un 8% durant aquest mateix període. Pel que fa a institucions, l’Acadèmia Xinesa de Ciències va obtenir de llarg la puntuació més alta, gairebé el doble que la Universitat de Harvard, la segona al rànquing, tot i que això es deu en part al fet que l’acadèmia, amb 68.000 empleats i 104 institucions, és molt gran. La producció de recerca a la Xina està dominada per la química i les ciències físiques. Més del 60% dels articles xinesos de l’índex són sobre química.
El problema del frau
Malgrat totes aquestes xifres, el mateix president de la Xina, Xi Jinping, admetia a mitjans de l’any passat en una trobada amb científics i acadèmics que la ciència i la tecnologia continuen sent “un coll d’ampolla” per al creixement econòmic de la Xina. I els problemes més greus són el frau i l’estructura acadèmica en si mateixa.
El 2014 la comissió anticorrupció de la Xina va descobrir que s’havien donat situacions de frau en el finançament dels projectes de recerca gestionats pel ministeri de Ciència i Tecnologia de la Xina. L’abril del 2016, el British Journal of Clinical Pharmacology va retirar un article d’investigadors de la Dalian University, a la província de Liaoning, perquè sospitava que havien manipulat el procés d’avaluació d’experts. El 2015 BioMed Central va retirar més de 40 articles que havien sigut enviats per investigadors xinesos.
Aquest predomini del frau reflecteix una supervisió precària i una cultura de la recerca feble. L’arrel del problema en tots dos casos són les acadèmies, que estan dominades per buròcrates en lloc d’investigadors. El 2010 dos degans d’universitats xineses van escriure una carta a Science en què deien: “És un secret de domini públic que, per obtenir finançament per a grans projectes a la Xina, fer una bona recerca no és tan important com relacionar-se amb buròcrates poderosos i amb els seus experts preferits”.
L’Acadèmia de les Ciències va modificar el criteri per afiliar-s’hi el 2014 i va requerir als futurs membres que fossin nominats per altres acadèmics o institucions acadèmiques i després fossin escollits per tots els membres. Abans les nominacions podien venir dels ministeris, del Partit Comunista, de l’exèrcit i fins i tot d’empreses.
