MEDI MARÍ
Part Forana 24/06/2017

La Reserva del Llevant agafa oxigen

Administració central i autonòmica celebren l’esperit proteccionista dels pescadors de Cala Rajada

Miquel Barceló
3 min
La Reserva del Llevant agafa oxigen

Cala RajadaLa Reserva Marina del Llevant de Mallorca acaba de complir 10 anys amb bona salut, però millorable. Per recordar el trajecte fet aquesta dècada, ahir el director general del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alberto López-Asenjo, visità el port de Cala Rajada i la zona de reserva acompanyat pel conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal; el batle de Capdepera, Rafel Fernández; el director general de Pesca de la Conselleria, Joan Mercat, i el president de la Confraria de Pescadors, Pedro Mercant. S’afegiren a l’expedició regidors del Consistori gabellí i representants tècnics de les dues administracions que comparteixen gestió i protecció de la Reserva Marina del Llevant, que té un abast d’11.300 hectàrees.

La figura de Reserva Marina “és la millor eina de supervivència que tenen els pescadors de Cala Rajada per poder continuar pescant”, explicà Joan Mercant per referir-se al fet que el sector pesquer de la zona del Llevant ha anat minvant, “però menys que en altres llocs”. Actualment, hi ha seixanta pescadors professionals adscrits a la Confraria de Cala Rajada.

Emperò ara, després de 10 anys, el que més es valora i diferencia la zona pesquera de Capdepera i Artà de la resta de reserves marines de les Balears (n’hi ha vuit en total) és el fet que, ja el 2001, fossin els mateixos professionals de la mar els qui demanassin un marc regulador per evitar el desastre. La seva demanda no va ser atesa fins al 2007, però crearen un precedent observat amb sorpresa en altres indrets de la Mediterrània. El dilema era clar: o es recuperava la fauna marina o desapareixeria la pesca professional a la costa del Llevant mallorquí.

Han estat anys de batalles en què s’han topat amb la incomprensió, “l’insult i l’amenaça” d’altres sectors lligats al medi marí. Entre aquests, ha destacat per la seva oposició el de la pesca submarina. Des de fa temps, aquesta art està prohibida a les aigües exteriors, sota control estatal, i això es nota en la població de peixos, que és més elevada que en aigües interiors, sota control autonòmic.

Stop a la pesca submarina

La restricció de pesca submarina, ara també a l’àmbit interior, regulada pel Decret 71/2016, és una passa endavant en la unificació normativa i afavoreix una col·laboració efectiva que ja es fa evident amb els controls que exerceix en els dos àmbits l’empresa Tragsa.

El temps ha donat la raó als pescadors: s’ha passat dels 2,5 quilos de peix (per cada 250 m2) del 2007 a 4 quilos en aigües interiors, que són les més properes a la costa, sota tutela del Govern, però enfora dels 10 quilos de les aigües exteriors, sota tutela del Ministeri, i també lluny d’assolir els nivells d’altres reserves de les Illes Balears. L’avanç hi és, però lent.

Que la protecció i el control dels recursos pesquers són necessaris ho deixa ben palès l’allau de sol·licituds de creació de més reserves marines. A hores d’ara, n’hi ha deu més de demanades: tres a Formentera, una a Eivissa, una Menorca i cinc a Mallorca.

En conjunt, les Balears tenen 57.584 hectàrees marines com a reserva. D’aquestes, 52.500 són aigües interiors que, juntament amb les del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera, suposen el 21,6% d’aigües interiors protegides, “un percentatge espectacular”, segons la Conselleria, si es compara amb la costa d’altres comunitats de la Mediterrània.

Memorial i premis escolars

El Centre Cap Vermell de Cala Rajada, després de la visita a la franja marina protegida, acollí la celebració del 10è aniversari de la creació de la reserva en què, a més de recordar el procés i la lluita que es va a dur a terme i els processos d’avaluació de l’espai protegit, també es va tenir un record especial en memòria de la científica Luz Murube, de qui es destacà l’afany inesgotable per la creació de reserves. L’acte acabà amb l’entrega de premis del concurs de dibuix i redacció, organitzat als centres escolars de Cadpepera i Artà amb motiu de l’aniversari de la reserva. Alexis Carrió, Maira Heredia, Isabel Pérez, Núria Espinosa, Núria Vulcan i Jeroni Giménez en foren els premiats.

Anar més lluny “per fer alguna cosa pel planeta”

Hi havia molts dubtes quan el 2001 es demanà la creació de la Reserva Marina del Llevant, i encara ara són els mateixos pescadors els qui demanen anar més enfora. Així ho destacà el director general de Pesca, Joan Mercant, a l’hora de valorar els 10 primers anys de la reserva. “Això ens reconforta i ens du a la convicció que feim alguna cosa pel planeta”, remarcà. En aquesta línia, el secretari general de Pesca del Ministeri, Alberto López-Asenjo (a la dreta, devora el conseller), també valorà de manera positiva el treball fet fins ara. Antoni Grau, de Recursos Marins de la Conselleria, va explicar com està el fons del litoral després d’anys de regulació de la pesca, mentre que des de l’Institut Espanyol d’Oceanografia es presentaren les directrius i el seguiment de la pesca artesanal i d’investigació de la reserva.

stats