Societat 12/12/2020

Cap de les 10 empreses que cobren més del Govern és de les Illes

La primera companyia balear que apareix en el rànquing és Trablisa, que ocupa la quinzena posició, encara que és la desena en nombre de concessions

Maria Llull
3 min
Cap empresa de les 10 adjudicatàries
 Que més cobren del Govern és de les Illes

PalmaDe les 10 empreses que han cobrat més del Govern balear, no n’hi ha cap que sigui de les Balears, segons les dades del portal de transparència de l’Executiu. El llistat abasta els proveïdors, adjudicataris i contractistes més importants des de juliol del 2017 i es va actualitzar per darrera vegada l’1 d’octubre. El rànquing l’encapçala Endesa, amb 133 adjudicacions -no només és la que més doblers ha rebut, també la que més contractes ha aconseguit- per valor de 188,5 milions d’euros. A continuació hi ha Empresa Martín SA, amb 3 contractes per un import de 177,4 milions; Barcelona Transport SL, amb una adjudicació per valor 167,6 milions; Marfina SL (Moventis Mallorca, del grup català Moventia), amb una altra de 134,1 milions; i Gas Natural, la farmacèutica Novartis, General Electric Healthcare, Eurest, Gilead Sciences i Ferrovial, amb volums de contractes que oscil·len entre els 34,9 i els 28,7 milions d’euros.

Per trobar una companyia de les Illes cal anar fins a la posició número 15, on hi ha l’empresa mallorquina Trablisa, amb 65 adjudicacions -en nombre de contractes públics és la desena- per un valor total de 19,9 milions d’euros. Cal tenir clar que aconseguir moltes adjudicacions no té per què tenir un equivalent en la facturació. Per exemple, Distribuïdora Rotger figura com la cinquena empresa amb més adjudicacions, amb 95, però aquest volum de contractes tot just suma encara no 1,6 milions d’euros. D’altra banda, Barcelona Transport SL ha aconseguit només una licitació per 167,6 milions.

Les empreses de les Balears tenen dificultats, sobretot, a l’hora de competir pels grans projectes, i això queda especialment palès en el sector de la construcció. “Quan es treuen obres d’un import petit, no tenen atractiu perquè s’hi presentin companyies de la resta de l’Estat. Aquestes empreses només concursen per grans projectes”, explica Sandra Verger, directora general de l’Associació de Constructors de les Balears. I és precisament en aquest terreny on el criteri econòmic té “més pes que altres aspectes, com els tècnics”.

“Es licita per subhasta i guanya l’empresa que pot fer l’obra per menys import econòmic”, continua Verger. Però licitar a preus baixos, sense tenir en compte els sobrecostos de la insularitat, “pot generar problemes”, diu la directora, qui recorda que recentment han quedat dues promocions de l’Ibavi sense finalitzar a Menorca. L’adjudicatària, Proyecon Galicia SA, es va negar a tirar endavant les obres sense un augment de pressupost i la Conselleria de Mobilitat i Habitatge les adjudicarà a una altra empresa.

Poc marge de maniobra

El professor de Dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears i membre de la Plataforma estatal de Contractació del Sector Públic, Joan Alemany, explica que la normativa deixa molt poc marge perquè l’administració prioritzi les empreses autòctones a l’hora de contractar. “La Unió Europea fomenta la competitivitat, la transparència i, sobretot, que els concursos siguin oberts. La Llei de contractes força a complir aquests formalismes”, comenta.

Malgrat que sí que es pot incloure com a mèrit que les empreses siguin de les Balears, això “ha de ser un plus de millora, no una condició que pugui excloure altres oferents”. A més, aquests mèrits, segons Alemany, han de constar en el plec de condicions perquè “tothom tingui l’oportunitat de conèixer-los i no afecti la transparència ni les bases econòmiques de la licitació”.

Tot i aquesta possibilitat, Alemany considera que la procedència de les empreses no es té en compte en el cas de concursos per projectes de molta envergadura. “Allò que es mira és la transparència i la millor oferta. Allò que preval és el valor econòmic, no d’on és l’empresa”, hi insisteix.

Fonts de la Conselleria d’Educació expliquen que intenten recórrer a la contractació menor -de quanties inferiors a 40.000 euros-, que permet prioritzar empreses locals. Quant als grans projectes, destaquen que les directives europes són intocables i que la majoria de vegades val més no incloure com a mèrit que les empreses oferents siguin de les Balears per evitar possibles recursos. “Els recursos paralitzen el nostre objectiu, que és construir escoles. En aquest cas, la nostra feina és fer que la contractació sigui eficient”, afegeixen. Així i tot, remarquen que s’han aconseguit introduir clàusules especials més enllà del pur criteri econòmic, com l’exigència que el personal a peu d’obra tingui contractes indefinits.

La contractació pública quasi es va triplicar del 2018 al 2019

El Govern gairebé va tripicar la contractació pública de l’any 2018 al 2019, segons reflecteixen les dades del portal de transparència. El 2018 es varen adjudicar contractes per valor de 385,7 milions d’euros i l’any passat aquesta xifra es va incrementar fins a fregar els 1.030 milions. Les contractacions obertes -amb plecs públics de clàusules administratives- foren les que més varen crèixer: varen passar de 232,4 milions d’euros a 874,5. El Consorci de Transports de Mallorca (CTM) va ser un dels ens públics que més va augmentar l’import de contractació -de 12,3 a 480,5 milions d’euros- a causa de la licitació del nou servei d’autobús per carretera.

stats